Art Romànic
 |
| Anunciació de l'Església de Sant Pere de Sorpe |
|
|
|
Engloba les manifestacions pictòriques entre el
s.XI i XII. Els temes són majoritaràriament religiosos i amb una finalitat didàctica, enfocat a la població analfabeta. El que destaca d'aquest moviment és l'
horror vacui, no volen deixar cap espai en buit, els colors purs i brillants i el fet de no tenir ombres ni profunditat. La romànica és una pintura estilitzada i distorsionada, res a veure amb la majestuositat de l'art clàssic de l'Antiguitat.
 |
| Crist triomfant amb els apòstols, Suïssa, s.XI |
|
|
Art Rococó
El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys
1730 i
1760. Els pintors van fer servir colors clars i delicats i les formes
curvilínies decoren les teles amb querubins i mites d'amor. Els seus
paisatges amb festes galants i pastorals sovint recollien dinars sobre
l'herba de personatges aristocràtics i aventures amoroses i cortesanes.
Es van recuperar personatges mitològics, que es barregen en les escenes,
dotant-les de sensualitat, alegria i frescor.
 |
Peregrinació a Cythera, de
Jean-Antoine Watteau |
 |
| El gronxador, de Fragonard |
Art Romàntic
El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a finals del segle XVIII,
inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a
influenciar totes les arts. Es dóna importància al sentiment. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb
l'ordre i la jerarquia. Busca constantment la llibertat autèntica.
La pintura romàntica es caracteritza pel predomini del color sobre el dibuix; dramatisme de les composicions, amb gran preocupació pel moviment
i la composió; importància dels gestos violents, dels detalls anatòmics
i ambientals. El moviment s'accentua en situar els personatges sobre
una base inestable. La tècnica sol ser ràpida, amb pinzellades soltes i
pastoses.
Hi predominen els temes d'actualitat.
 |
| La llibertat guiant al poble, Delacroix |
 |
| El caminant sobre el mar de núvols, Friedrich |
|
|
Art Realista
El Realisme és un corrent artístic
que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les
obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model
imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom el realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura. La influència del cientifisme i l'aparició de la fotografia són factors determinants en la definició de l'estètica realista de la pintura realista. El moviment realista va néixer a França i s'estengué arreu. Els principals representants del realisme pictòric foren Gustave Courbet (1819–1877), Honoré Daumier (1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875).
 |
| Bonjour, monsieur Courbet, de Courbet |
|
|
|
Art Impressionista
L’impressionisme és un moviment pictòric, nascut a França, que es va manifestar sobretot de 1874 a 1886 i que va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugisseres, la
mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les
coses. És a dir, si els seus antecessors pintaven formes amb identitat,
els impressionistes pintaran el moment de llum, més enllà de les formes
que hi són a sota.
 |
| Impressió: Sol naixent, de Monet |
 |
| La Balançoire, Renoir |
