Cinema dramàtic

Té el seu origen en la cultura i el teatre grec, el drama era el gènere entre la tragèdia i la comèdia. Es diferencia de la comèdia perquè busca la catarsi, el sentit més tràgic de la vida. 

El més important en aquest gènere són els sentiments, els problemes de la vida. Ens mostra conflictes entre persones, relacions complicades, passions, desenganys sentimentals. Busca crear commoció en el públic, fer-lo partícep dels problemes d'altra gent. Aquí s'inclou el cinema romàntic. 

Arguments

• Triangles amorosos, desenganys amorosos, amors no correspostos, amors impossibles, amor etern.
• Problemes vitals: la mort d'algú.
• Fracàs a l'hora de muntar un negoci, una família, solucionar un problema.
• Situacions desesperades de la vida: situacions bèl·liques, malalties, disputes familiars.

Personatges

Azul

• En gran part són femenins.
• Persona torturada pel seu passat.
• Parelles.
• Adolescents incompresos.
• Famílies disfuncionals.
• Personatge fort/veterà que ja ha passat per allò.
• Personatges dominants, inflexibles, cruels.

Localitzacions

Contemporànies al temps de la pel·lícula.

• Cases privades, la llar.
• Jutjats.

Ambientació

Ambientades en el moment en què es fa, a més de reduir costos ajuda a que la gent s'identifiqui.

Lo que el viento se llevó

Recursos

• Desenvolupament dels personatges en el guió. Es necessiten bons actors.
• Caracterització dels personatges: ha de semblar el personatge i no l'actor.
• La BSO és molt important.
• La història ha de ser creïble i verosímil.
• En el drama no se solen incloure elements fantàstics o de ciència ficció.

Subgèneres

• Cinema romàntic on les coses no han d'anar tan malament.

Comèdia dramàtica (tragicomèdia): moments de riure combinats amb moments de plorar.

Cinema d'animació

Són produccions audiovisuals on l'història s'explica mitjançant dibuixos, alguna tècnica d'animació, stop motion, titelles, CGI per ordinador, i no amb actors reals.

Arguments

Són arguments senxills perquè estan dirigits a un públic infantil. En les pel·lícules més llargues es tendeix a l'aventura i a l'acció, perquè es necessita un argument més elaborat. Es fa molt poca animació només per adults, perquè no interessa limitar l'audiència.

Mai trobarem el monomite sencer. Al Japó hi ha més cultura per a adults, l'anime, i poden ser d'acció, aventures, etc.

Personatges

Són adequats al relat, no hi ha personatges típics perquè depenen de la història, tot i que com que el públic és infantil tendeixen a exagerar les característiques infantils dels personatges (cap i ulls grossos). Hi haurà personatges dolents, bons, etcètera.

La princesa Mononoke

Localitzacions

Són les que corresponen a l'ambientació de la història. 

Ambientació

Blancaneus

• Disney va utilitzar molts contes infantils per les seves pel·lícules. Se solen utilitzar contes per les pel·lícules per nens. 
• No es buscarà un entorn hostil si és una pel·lícula per nens.
• Depèn molt de la història. També hi ha pel·lícules de doble lectura, que són tant per nens com per adults.

Recursos

• 1. Coincideixen amb les tècniques emprades:

-Dibuix clàssic.

-Stop motion.

-CGI.

• 2. El guió depèn del públic al qual es dirigeix:

-Si és per nens, serà una naracció poc clara, sense una història definida.

-Si és per adults, serà més treballat i tindrà un desenvolupament-nus-desenllaç. Els dibuixos són més artístics, i el guió està treballat perquè els adults són crítics.

• 3. Es clonen coses pel públic infantil, són històries similars.

• 4. Un cop tens les animacions fetes, pots guardar-les i utilitzar-les més endavant per clonar personatges.

• 5. Agafen l'estètica del còmic per fer-ne una pel·lícula (Sincity).

Subgèneres

• Per adults.

• Per nens.

Anime: Animació japonesa.

Cinema d'aventures

És un gènere cinematogràfic en què les històries estan basades en el monomite. Hi ha un heroi que ha de passar unes proves, hi ha una lluita entre el bé i el mal. Surten viatges fabulosos, retorns inesperats, missions impossibles.

Les primeres pel·lícules es deien De capa y espada. Pimpinela escarlata (1934) va ser una de les primeres pel·lícules. Després hi havia pirates, exploradors, més tard venen histories del desert, llocs prohibits... Més endavant es van repetint gèneres.

La Pimpinela Escarla

Arguments típics

• Monomite.
• Recerca del tresor/salvar algú.
• Aparició d'un element benefactor.
• Un viatge que comença d'una manera i per x circumstàncies acaba d'una altra manera. 

Personatges

• L'heroi/ïna.
• Moltes pel·lícules dels anys 80 eren nens als que els succeïen coses extraordinàries.
• L'enemic/un dolent molt dolent que pot ser hàbil o tenir un pla per dominar el món. 

La diferència entre acció i aventures és que el cinema d'acció es caracteritza per tenir tirs, persecucions i combats.

• Acompanyant: Gos, nen. El poden segrestar, però no el solen matar.
• La noia.
• Savi/mentor.

Localitzacions

• Llocs exòtics, llocs extrems: selva, coves, desert, penya-segats, runes...
• L'objectiu final és un castell/mansió on viu el dolent.
• A les pel·lícules de pirates les localitzacions solen ser al mar, a vaixells, a ports...

La búsqueda

Ambientació

• Ha d'intentar ser acurada, però no cal que sigui històrica. Simplement s'ha de ser coherent.
• Els bons són molt bons i els dolents molt dolents.

Recursos

• Moments de tranquil·litat (investigació) amb moments d'acció, però els diàlegs estan per sobre l'acció.
• La trama ha d'estar ben desenvolupada: segueix el monomite.
• Poden ser personatges plans excepte el protagonista, que serà l'heroi.
• No calen efectes especials.
• Decorats treballats per donar ambientació.

Subgèneres

1. Capa i espasa.

        2.  Pirates, arqueòlegs i exploradors.

Cinema negre

És un gènere cinematogràfic basat en criminals on el més important és el suspens. Comença als anys 30, amb totes les bandes de gàngsters, la llei seca, els criminals...

Arguments típics

Tesis

• Assassinats (com s'organitza, el policia que intenta descobrir com ha passat, assassinar a algú des del punt de vista dels criminals...).
• Un robatori, tràfic de drogues.
• La investigació des del punt de vista dels policies, intentar atrapar el lladre, descobrir l'assassí.

Personatges típics

• Gàngsters (presidiaris, ex-presidiaris, el cap de la màfica, el pistoler...).
• Policies.
• El protagonista sol ser un policia, un detectiu privat, un gàngster.
• Les noies dels policies o dels gàngsters.
• Protagonistes masculins psicòpates, espies, detectius...

Localitzacions

• Ciutats.
• Llocs de nit.
• Barris baixos.
• Un pis normal però amb habitacions secretes.
• Un polígon industrial abandonat.
• Presons.
• Comissaries.
• Fàbriques abandonades on la gent es droga.
• Llocs sòrdids. 

Ambientació

• Pistoles.
• Drogues.
• Bandes.
• Ambient delictiu.
• Ambient carcelari.
• De nit, penombra, aigua de pluja.
• Sang (tot i que no és el que predomina).



Pulp Fiction

• Pistes.

Recursos

• Mesclar flashbacks i flashforwards.
• Muntatges discontinus.
• Coses que creïn caos.
• Plans curts, perquè expliquen els sentiments de la gent.
• Suspens: es necessita un bon guió per mantenir la línia argumental.
• Vestimenta de colors foscos.
• Pluja artificial.
• Càmera en mà.

Subgèneres

• Policiaca.
• Gàngsters.
• Assassinat.
• D'espies.
• Carcelari.

Cinema d'acció

És un gènere cinematogràfic on el protagonista intenta fer alguna cosa i li posen problemes. La solució d'aquests problemes és a través de violència (lluita, tirs...), persecucions, acrobàcies... Que posaran la vida del protagonista en perill.

Solen tenir un ritme ràpid, amb petites escenes de descans entre les d'acció.

Arguments

• Salvar a algú, recuperar alguna cosa.
• El monomite. 
• Aparició d'un element benefactor.
• La venjança.

Personatges

Die hard

• Heroi: La gran majoria són nois. Són musculats, tenen habilitats físiques treballades, són intel·ligents, líders i no solen complir les regles. Està molt motivat, té molta força de voluntat. 
• Un enemic: Exageradament dolent. Subestimen l'heroi i tenen ajudants incompetents. 
• La noia a la que han de salvar/matar. És un personatge passiu.
• Company còmic. per baixar la tensió hi ha un personatge que acompanya el protagonista i resulta còmic. 
• Testimoni que han de protegir. 
• Cap/Personatge misteriós que dóna la missió.
• Els sicaris (perden i moren en mans de l'heroi). 

Localitzacions

• Ciutats estranyes, exòtiques. Nova York és el decorat més cosmopolita.
• Edificis amb llocs per amagar-se.
• Carreteres/autopistes per fer persecucions.
• Carrers de ciutat. 
• Llocs extrems (neu, sota del mar, al desert, en un avió que s'estrellarà...).

Ambientació

• Són pel·lícules amb ambientació actual (contemporània).
• Armes i cotxes (s'han de pagar drets per treure-les a les pel·lícules).
• Ambientació mafiosa: Món criminal, espies, terrorisme, món policial.

Recursos

Die hard

• Explosions i tiroteigs.
• Sang falsa.
• Pocs efectes especials (no cal un excés de maquillatge o chromes).
• Tràvellings de seguiment, càmeres en helicòpters.
• Plans curts i muntatges ràpids.
• Càmera d'espatlles per donar sensació de caos.
• Muntatge altern per les escenes de persecució o de lluita.
• No hi ha misteri ni gaire investigació.

Subgèneres

No hi ha subgèneres definits.

Treball d'stop motion

Aquí presentem el nostre treball d'stop motion que hem estat duent a terme aquest tercer trimestre. Degut a l'absència de trípode, algunes escenes han quedat poc estables.

Aquí el link al nostre guió literari i aquí al nostre guió tècnic.

 

Ciència ficció

És un gènere que surt dels llibres de ciència ficció del segle XVIII (com per exemple, els de Jules Verne). Sempre hi ha una base científica, la història ha de tenir verosimilitud. Sobre aquesta base científica es fa un suposat: ''I si...?''

Sol ser en el futur, o en un passat alternatiu.

La primera pel·lícula de ciència ficció és Viatge de la Terra a la Lluna dels Melière. Als anys 40 torna la ciència ficció, després de la Segona Guerra Mundial (la gent està farta de guerres i busquen mons millors/pitjors).

Viatge de la Terra a la Lluna

Els còmics de Buck Rogers o Flash Gordon també influencien aquestes pel·lícules.

Arguments

• El descobriment d'altres mons.
• Lluita per la supervivència, la lluita de la frontera, la vida salvatge...
• Tecnologia que es torna perversa: Un avanç tecnològic que se suposava que faria la vida millor acaba posant-se en contra dels humans. Guerra contra les màquines.

Personatges

Primer

• Majoritàriament protagonista masculí (excepte Aliens, per exemple).
• Científics o savis que expliquen a la gent com canvien les coses.
• Extraterrestres/aliens: Sóc un enemic.
• Robot: Pot ser bo o dolent. 

Localitzacions

• Llocs on aparegui la tecnologia (altres planetes, laboratoris, naus espacials, colònies a altres planetes). 
• Una ciutat molt desenvolupada i futurista.
• Ruïnes de civilitzacions antigues (desastre nuclear), la gent que ha tornat a fer una civilització. 

Ambientació/Subgèneres

Depèn del subgènere.

• Ciència ficció dura: Intenta ser realista i dóna una visió negativa. Planteja un futur creïble. 
• Space opera: Pel·lícules èpiques de grans històries amb batalles espacials. Hi ha làsers i armes, a la ciència ficció dura no.
• Pel·lícules post apocalíptiques.

Star Wars 3

Recursos

• Efectes especials: Chromes, motion capture, aristes CGI (computer generated imagery) per fer naus especials, animatrònics, pròtesis de làtex, maquillatge fx de làtex...
• Se solen fer muntatges normals. 
• Gravar exteriors i adaptar localitzacions (transformar un bosc normal en un bosc alienígena: amb boira, filtres, etc). 

Anàlisi de la cartellera

Ahora sí, antes no

(Right now, wrong then)

• Director i any: Hong Sang-soo, 2015.
• Gènere: Drama.
• Gènere on la classificaria: La classificaria al gènere de drama perquè es desenvolupa a fons la caracterització dels personatges, d'una manera realista, i deixant aflorar les emocions i els sentiments. Al centre d'un drama molt freqüentment es presenta a un o diversos personatges que estan en conflicte en un moment crucial de les seves vides. Molt sovint, els conflictes involucren problemàtiques vinculades amb les famílies o les relacions amoroses.

Mayo de 1940

(En mai, fais ce qu'il te plaît)

• Director i any: Christian Carion, 2015.
• Gènere: Acció.
• Gènere on la classificaria: La classificaria en acció perquè el protagonista intenta trobar al seu fill però hi ha problemes entremig (el seu fill marxa amb la resta de francesos perquè fugen dels alemanys). Té un ritme ràpid, hi ha un heroi, que té molta força de voluntat; un enemic (els alemanys), i l'argument és retrobar el fill per part del pare. 

Calle Cloverfield 10

(10 Cloverfield Lane)

• Director i any: Dan Trachtenberg, 2016.
• Gènere: Terror.
• Gènere on la classificaria: La classificaria en el gènere de terror perquè segueix l'argument típic: hi ha una aparició d'un element maligne, i són un grup de gent als quals els va passant coses. Intenta mantenir el suspens i la intriga, i l'ambientació que es veu en el tràiler és en soterranis (interessa la foscor). Hi han ensurts i s'utilitzen càmeres en mà per donar sensació de caos.

El héroe de Berlín

(Race)

• Director i any: Stephen Hopkins, 2016.
• Gènere: Biogràfica.
• Gènere on la classificaria: La classificaria en el gènere històric perquè intenta representar la realitat de l'època nazi, és un fet real, ja que Jesse Owens va existir de veritat. És una reconstrucció dels fets, s'utilitzen imarges antigues per donar verosimilitud al que es relata. Parteix de fets objectius i es tracta d'una biografia. Intenten ser fidels a la realitat.

El niño y la bestia
(Bakemono no Ko)

• Director i any: Mamoru Hosoda, 2015.
• Gènere: Animació.
• Gènere on la classificaria: La classificaria en el gènere d'animació perquè la pel·lícula no utilitza actors reals, sinó dibuixos que són animats per dotar-los de moviment. Al cinema d'animació no existeix moviment real que registrar, sinó que es produeixen les imatges separadament de la realitat. 

Absolutamente todo

(Absolutely Anything)

• Director i any: Terry Jones, 2015.
• Gènere: Ciència Ficció/Comèdia.
• Gènere on la classificaria: La classificaria com a comèdia, ja que per una part és comèdia perquè es basa en l'humor, la ironia i en situacions que són còmiques. Una situació que podria semblar seriosa (el fet que li otorguin aquests ''poders'') passa a ser còmica. Hi ha situacions absurdes i s'exageren les situacions. Són diàlegs irònics i divertits. Per altra banda, es tracta de ciència ficció perquè tracta del descobriment d'altres mons i de sers alienígenes. Tot i així, la classificaria finalment com a comèdia.

Cervantes: La búsqueda

• Director i any: Javier Balaguer Blasco, 2016.
• Gènere: Documental.
• Gènere on la classificaria: És documental, intenta representar la realitat d'una època determinada; utilitza imatges d'estoc, entrevistes i animacions per arribar a explicar o descriure els fets de manera verosímil. 

La corona partida

• Director i any: Jordi Frades, 2016.
• Gènere: Històric.
• Gènere on la classificaria: El classificaria com a gènere històric ja que vol explicar un fet històric concret en una època determinada. Intenta mantenir el màxim rigor i verosimilitud en el que es relata. Intenta que tot estigui ben ambientat i els escenaris solen ser els mateixos que on van succeïr els fets. Cuiden molt el vestuari i les caracteritzacions.

El olivo

• Director i any: Icíar Bollaín, 2016.
• Gènere: Comèdia.
• Gènere on la classificaria: Jo  la classificaria com a drama, no té cap situació còmica ni cap característica que faci pensar que és una pel·lícula de comèdia. De fet es mostra un conflicte i desenvolupa a fons la caracterització dels personatges, d'una manera realista.

La venganza de Jane

(Jane Got a Gun)

• Director i any: Gavin O'Connor, 2016.
• Gènere: Western.
• Gènere on la classificaria: La classificaria en el gènere western ja que és una pel·lícula d'acció, aventures i drama. Es localitza en l'oest i apareixen personatges típics (pistolers, cowboys, dones), i el tema de la justícia és recorrent. Hi ha molta acció. Com a novetat, la protagonista és una dona que s'entrena per ser cowboy i venjar el seu marit. 

Cinema històric

És un gènere que vol explicar un fet històric concret, o bé biografies. Parteix d'un text literari o una informació objectiva: assaigs històrics, novel·les biogràfiques... Que s'agafen com a inspiració per ensenyar la vida real de la persona, un mite, la història d'un poble, etc. Intenta mantenir el màxim rigor i verosimilitud amb el que està escrit que va passar. 

A partir d'una història es transforma en una pel·lícula d'acció, drama, bèl·lica, etc. Intenten ser fidels a la realitat i a la història original.

Arguments

1. Fet històric: No cal fer guions estranys, la història ja està escrita.
2. Vides de personatges famosos (''Una mente maravillosa'', ''Gladiator'').

Localitzacions

Depenen de l'argument, però s'intenta que tot estigui ben ambientat. Van al lloc on es van succeïr els fets. Les localitzacions són reals o s'utilitzen decorats basats en llocs reals.

Personatges

Fotograma de la pel·lícula Àgora

• Si és una biografia ha de sortir la persona en qüestió. Tot i que hi ha pel·lícules en que això no pot ser i s'han d'utilitzar altres recursos (per exemple, amb Mahoma).
• Es busquen els personatges famosos de l'època (reis, generals, etc.) per donar realisme.

Recursos

• Decorats i vestuaris molt treballats. La caracterització és molt important, els personatges s'han d'assemblar als personatges reals.
• Estudi previ: Hi ha molta feina d'investigació. Es busca conèixer l'època per igualar els costums.

Cinema musical

És el gènere cinematogràfic en que es desenvolupa la història a través de números musicals. La història no avança sense les cançons, que fan avançar la trama. Va començar als anys 30 a Hollywood fins que va sorgir el cinema de Bollywood. Actualment gairebé totes les pel·lícules de Bollywood són musicals i han desbancat les de Hollywood.

Arguments
Hi ha tot tipus d'arguments perquè tots els gèneres es poden convertir en musicals.

Localitzacions
Escenaris (busquen colar un escenari per a poder fer els números musicals), teatres, karaokes...

Personatges

• Parelles (poden ser ballarins, actors, etc.).
• Nens.
• Adolescents.
• Un dolent.

Recursos

• Cada personatge té una cançó i un to propi. 
• Coreografies. Són la marca del musical, sense excusa aparent tothom la sap i la balla.
• El diàleg no té importància, el que importa és la lletra de les cançons, que funcionen com a diàleg real.
• Vestuaris: Per identificar els personatges principals porten robes molt diferents, els secundaris no estan tan treballats.
• En el guió s'alterna la música i el diàleg.
• La música s'enllaça l'una amb l'altra.
• S'alternen músiques corals amb els números dels solistes.

Localitzacions

Tot ha d'estar ben ambientat.

Cinema de comèdia

És un gènere cinematogràfic que està basat en l'humor. Fa gràcia pels personatges exagerats, la ironia i situacions que són còmiques.

És pràcticament el primer gènere que existeix i ve del teatre.

Con faldas y a lo loco.

Arguments típics

• Situació que sembla seria pot passar a ser còmica. Són situacions familiars o bé alguna cosa que s'embolica i acaba arreglant-se.
• Triangles amorosos (comèdia romàntica).

Perquè un argument normal sigui un argument còmic cal fer situacions absurdes o exagerar les situacions.

• Equívocs: Algú s'equivoca i confon una persona amb una altra, gent que es confon amb certes situacions i passen coses.

Recursos

• Diàlegs irònics i divertits, situacions absurdes.
• Sorpresa: Girs de guió i coses inesperades.
• Exageració.
• Acudits de caure o donar cops: Slapstick.
• Equívocs.
• Parodia: Remake d'una altra pel·lícula per fer-ne un homenatge, fer gràcia, etc. 
• Actor còmic (Charles Chaplin). Són un recurs que apareix sovint. posar aquesta persona en una pel·lícula seriosa la transforma en còmica.
• Característiques específiques de l'humor de cada país. Per exemple, coses que feien gràcia als anys 20 a Anglaterra ara ja no en fan. Humor britànic (Mr Bean, Benny Hill, Els Joves), humor americà (sitcoms, rialles enllaunades de fons), humor italià (slapsticks, bofetades, pel·lícules d'acció/comèdia)...

Localitzacions

Pot ser interior o exterior, però normalment solen ser d'interiors.

Personatges

Con faldas y a lo loco.

• L'estúpid, el que no s'entera de res...
• El dolent molt dolent.
• La noia rossa estúpida però molt guapa.
• El friki.
• El guapo molt guapo.
• La típica noia de la que tothom s'enamora.

Subgèneres

• Slapstick: Comèdies de patacades i bofetades.
• Paròdia: Remake d'una altra pel·lícula.
• Comèdies de situació: Sitcom. Un problema que es resol amb la intervenció d'altres personatges de forma còmica.
• Comèdia romàntica: Triangle amorós, situació romàntica impossible. 
• Tragicomèdia: Es mescla tragèdia i comèdia.

Cinema documental

És una producció audiovisual que intenta representar la realitat d'una època determinada o un fragment històric, situació o fet real.

Reuneix en una narració determinada imatges gravades de debò, d'estoc, entrevistes i animacions per arribar a explicar o descriure els fets de la manera que el director cregui. A partir d'un fet concret el director expressa la seva visió sobre el fet. Hi ha una part objectiva i una càrrega subjectiva. Pot haver-hi (o no) un narrador.

Arguments/Subgèneres
Segons el documental, pot ser:

• Natural.
• D'animals.
• Un making off.
• De caire social.
• Fets històrics.
• Biogràfics. 

Personatges

• Un narrador.
• Testimonis: Gent reala la que s'entrevista per allò que ha viscut/vist.
• Personatges que fan una espècie de rol.

Recursos

• Reconstrucció dels fets: Es representa un dia amb uns actors perquè aquell dia no es va gravar.
• Entrevistes.
• Imatges del paisatge per posar en situació. Imatges d'estoc per omplir quan només es té so.
• No treuen el so de fons per donar similitud.
• Banda sonora.
• Edició complexa: Pantalles múltiples.
• Notícies, fotos antigues, estadístiques... recursos que donen verosimilitud al que es relata.

Cinema de terror

El gènere de terror sorgeix del gènere de ficció. Les primeres pel·lícules que es fan comencen a ser de terror. Tenen unes característiques comunes:

• Arguments típics: Aparició d'un element maligne; un grup de gent al que els va passant coses; la cerca d'un tresor o rescatar a algú.
• Són de suspens, intriga, misteri.

Dràcula, 1958

Ambientació

• Soterranis (interessa la foscor).
• Llocs extrems (cases abandonades).
• Llocs perversos (psiquiàtrics).
• Llocs inhòspits (coves, en mig del desert).
• Un castell.
• Cementiris.
• Corrupció d'un lloc conegut (una escola).

Personatges típics

• Nen: Alguna cosa que l'afecti.
• Assassí amb faccions no humanes: Es busquen coses desagradables.
• La noia guapa.
• El noi llest.
  
• Éssers estranys.
• Un boig.
• El metge: Es relaciona amb dolor, sang...

Recursos

• Busca crear tensió. 
• Música: Es busca que contribueixi a crear tensió i busca efectes especials que alterin l'espectador.
• Ensurts.
• La foscor: Ajuda a fer efectes especials.
• Càmera en mà: Dóna sensació de coas.
• Monstres, éssers i coses desagradables.
• Sang. Coses tan sutils com treure sang o morts horribles.

Subgèneres

1. Slasher: La característica més comuna d'aquest subgènere és la presència d'un psicòpata que assassina brutalment a adolescents i joves que estan fora de qualsevol supervisió d'un adult.

     2. Gore: Sang i fetge. Busca fer fàstic, no pas por.



3. Terror psicològic: Els elements de terror estan dins la ment de l'espectador. Si està ben fet, aquest subgènere és el que produeix més por.

Cinema Western

El western és un gènere d'origen americà. Spagetti western són pel·lícules italianes que intentaven imitar al gènere.

Són pel·lícules d'acció, d'aventures i drama, històries sobre la conquesta de l'oest, la colonització de les terres dels indis, la vida a la frontera (viure en territori hostil), vida precària...

Tots els arguments giren al voltant del segle XIX. Són històries al voltant de la conquesta de l'oest, basats en la llei de la frontera (els indis que ataquen, personatges històrics, robatoris a ciutats, mines, triangles amorosos, gent que va a buscar cavalls i en la seva absència passen coses...

Centaures del desert

El tema de la justícia és recorrent. L'ambientació és la construcció del ferrocarril, la febre de l'or, el somni americà (aconseguir riqueses a base d'esforç)...

Els personatges típics

• Sheriff: És l'encarregat de la justícia del poble. 
• Marshall: És el cap de la justícia de l'estat.
• El banquer.
• Els indis.
• Pistolers.
• Cowboys.
• Noies del saló.
• L'home bo que defensa la llei.
• El jugador de poker.
• L'amo del bar.
• L'home que ha de ser defensat.

Ambientació

• En salons.
• Al camí.
• El desert. 
• Els rius.
• La planta rodadora.
• Els estables.
• Les mines.
• La granja amb els conreus.
• Els bancs.
• Els poblats indis. 

Les armes, les pistoles i els cavalls són molt importants. El Pla Americà es va inventar pel western. 

Recursos 
Es grava en exteriors, es fan tràvellings (persecucions a cavall), plans americans, banda sonora (és típica la d'Enrio Morricane).