domingo, 15 de mayo de 2016

Anàlisi de la cartellera

Ahora sí, antes no
(Right now, wrong then)


  • Director i any: Hong Sang-soo, 2015.
  • Gènere: Drama.
  • Gènere on la classificaria: La classificaria al gènere de drama perquè es desenvolupa a fons la caracterització dels personatges, d'una manera realista, i deixant aflorar les emocions i els sentiments. Al centre d'un drama molt freqüentment es presenta a un o diversos personatges que estan en conflicte en un moment crucial de les seves vides. Molt sovint, els conflictes involucren problemàtiques vinculades amb les famílies o les relacions amoroses.

Mayo de 1940

(En mai, fais ce qu'il te plaît)




  • Director i any: Christian Carion, 2015.
  • Gènere: Acció.
  • Gènere on la classificaria: La classificaria en acció perquè el protagonista intenta trobar al seu fill però hi ha problemes entremig (el seu fill marxa amb la resta de francesos perquè fugen dels alemanys). Té un ritme ràpid, hi ha un heroi, que té molta força de voluntat; un enemic (els alemanys), i l'argument és retrobar el fill per part del pare. 
Calle Cloverfield 10
(10 Cloverfield Lane)


  • Director i any: Dan Trachtenberg, 2016.
  • Gènere: Terror.
  • Gènere on la classificaria: La classificaria en el gènere de terror perquè segueix l'argument típic: hi ha una aparició d'un element maligne, i són un grup de gent als quals els va passant coses. Intenta mantenir el suspens i la intriga, i l'ambientació que es veu en el tràiler és en soterranis (interessa la foscor). Hi han ensurts i s'utilitzen càmeres en mà per donar sensació de caos.
El héroe de Berlín
(Race)




  • Director i any: Stephen Hopkins, 2016.
  • Gènere: Biogràfica.
  • Gènere on la classificaria: La classificaria en el gènere històric perquè intenta representar la realitat de l'època nazi, és un fet real, ja que Jesse Owens va existir de veritat. És una reconstrucció dels fets, s'utilitzen imarges antigues per donar verosimilitud al que es relata. Parteix de fets objectius i es tracta d'una biografia. Intenten ser fidels a la realitat.
El niño y la bestia
(Bakemono no Ko)



  • Director i any: Mamoru Hosoda, 2015.
  • Gènere: Animació.
  • Gènere on la classificaria: La classificaria en el gènere d'animació perquè la pel·lícula no utilitza actors reals, sinó dibuixos que són animats per dotar-los de moviment. Al cinema d'animació no existeix moviment real que registrar, sinó que es produeixen les imatges separadament de la realitat. 
Absolutamente todo
(Absolutely Anything)



  • Director i any: Terry Jones, 2015.
  • Gènere: Ciència Ficció/Comèdia.
  • Gènere on la classificaria: La classificaria com a comèdia, ja que per una part és comèdia perquè es basa en l'humor, la ironia i en situacions que són còmiques. Una situació que podria semblar seriosa (el fet que li otorguin aquests ''poders'') passa a ser còmica. Hi ha situacions absurdes i s'exageren les situacions. Són diàlegs irònics i divertits. Per altra banda, es tracta de ciència ficció perquè tracta del descobriment d'altres mons i de sers alienígenes. Tot i així, la classificaria finalment com a comèdia.
Cervantes: La búsqueda


  • Director i any: Javier Balaguer Blasco, 2016.
  • Gènere: Documental.
  • Gènere on la classificaria: És documental, intenta representar la realitat d'una època determinada; utilitza imatges d'estoc, entrevistes i animacions per arribar a explicar o descriure els fets de manera verosímil. 
La corona partida


  • Director i any: Jordi Frades, 2016.
  • Gènere: Històric.
  • Gènere on la classificaria: El classificaria com a gènere històric ja que vol explicar un fet històric concret en una època determinada. Intenta mantenir el màxim rigor i verosimilitud en el que es relata. Intenta que tot estigui ben ambientat i els escenaris solen ser els mateixos que on van succeïr els fets. Cuiden molt el vestuari i les caracteritzacions.
El olivo
  • Director i any: Icíar Bollaín, 2016.
  • Gènere: Comèdia.
  • Gènere on la classificaria: Jo  la classificaria com a drama, no té cap situació còmica ni cap característica que faci pensar que és una pel·lícula de comèdia. De fet es mostra un conflicte i desenvolupa a fons la caracterització dels personatges, d'una manera realista.
La venganza de Jane
(Jane Got a Gun)



  • Director i any: Gavin O'Connor, 2016.
  • Gènere: Western.
  • Gènere on la classificaria: La classificaria en el gènere western ja que és una pel·lícula d'acció, aventures i drama. Es localitza en l'oest i apareixen personatges típics (pistolers, cowboys, dones), i el tema de la justícia és recorrent. Hi ha molta acció. Com a novetat, la protagonista és una dona que s'entrena per ser cowboy i venjar el seu marit. 

domingo, 8 de mayo de 2016

Cinema històric

És un gènere que vol explicar un fet històric concret, o bé biografies. Parteix d'un text literari o una informació objectiva: assaigs històrics, novel·les biogràfiques... Que s'agafen com a inspiració per ensenyar la vida real de la persona, un mite, la història d'un poble, etc. Intenta mantenir el màxim rigor i verosimilitud amb el que està escrit que va passar. 

A partir d'una història es transforma en una pel·lícula d'acció, drama, bèl·lica, etc. Intenten ser fidels a la realitat i a la història original.

Arguments
  1. Fet històric: No cal fer guions estranys, la història ja està escrita.
  2. Vides de personatges famosos (''Una mente maravillosa'', ''Gladiator'').
Localitzacions
Depenen de l'argument, però s'intenta que tot estigui ben ambientat. Van al lloc on es van succeïr els fets. Les localitzacions són reals o s'utilitzen decorats basats en llocs reals.

Personatges
Fotograma de la pel·lícula Àgora
  • Si és una biografia ha de sortir la persona en qüestió. Tot i que hi ha pel·lícules en que això no pot ser i s'han d'utilitzar altres recursos (per exemple, amb Mahoma).
  • Es busquen els personatges famosos de l'època (reis, generals, etc.) per donar realisme.





Recursos
  • Decorats i vestuaris molt treballats. La caracterització és molt important, els personatges s'han d'assemblar als personatges reals.
  • Estudi previ: Hi ha molta feina d'investigació. Es busca conèixer l'època per igualar els costums.

Cinema musical

És el gènere cinematogràfic en que es desenvolupa la història a través de números musicals. La història no avança sense les cançons, que fan avançar la trama. Va començar als anys 30 a Hollywood fins que va sorgir el cinema de Bollywood. Actualment gairebé totes les pel·lícules de Bollywood són musicals i han desbancat les de Hollywood.

Arguments
Hi ha tot tipus d'arguments perquè tots els gèneres es poden convertir en musicals.

Localitzacions
Escenaris (busquen colar un escenari per a poder fer els números musicals), teatres, karaokes...

Personatges
  • Parelles (poden ser ballarins, actors, etc.).
  • Nens.
  • Adolescents.
  • Un dolent.

Recursos
  • Cada personatge té una cançó i un to propi. 
  • Coreografies. Són la marca del musical, sense excusa aparent tothom la sap i la balla.
  • El diàleg no té importància, el que importa és la lletra de les cançons, que funcionen com a diàleg real.
  • Vestuaris: Per identificar els personatges principals porten robes molt diferents, els secundaris no estan tan treballats.
  • En el guió s'alterna la música i el diàleg.
  • La música s'enllaça l'una amb l'altra.
  • S'alternen músiques corals amb els números dels solistes.
Localitzacions
Tot ha d'estar ben ambientat.


Cinema de comèdia

És un gènere cinematogràfic que està basat en l'humor. Fa gràcia pels personatges exagerats, la ironia i situacions que són còmiques.

És pràcticament el primer gènere que existeix i ve del teatre.

Con faldas y a lo loco.

Arguments típics
  • Situació que sembla seria pot passar a ser còmica. Són situacions familiars o bé alguna cosa que s'embolica i acaba arreglant-se.
  • Triangles amorosos (comèdia romàntica).
Perquè un argument normal sigui un argument còmic cal fer situacions absurdes o exagerar les situacions.
  • Equívocs: Algú s'equivoca i confon una persona amb una altra, gent que es confon amb certes situacions i passen coses.
Recursos
  • Diàlegs irònics i divertits, situacions absurdes.
  • Sorpresa: Girs de guió i coses inesperades.
  • Exageració.
  • Acudits de caure o donar cops: Slapstick.
  • Equívocs.
  • Parodia: Remake d'una altra pel·lícula per fer-ne un homenatge, fer gràcia, etc. 
  • Actor còmic (Charles Chaplin). Són un recurs que apareix sovint. posar aquesta persona en una pel·lícula seriosa la transforma en còmica.
  • Característiques específiques de l'humor de cada país. Per exemple, coses que feien gràcia als anys 20 a Anglaterra ara ja no en fan. Humor britànic (Mr Bean, Benny Hill, Els Joves), humor americà (sitcoms, rialles enllaunades de fons), humor italià (slapsticks, bofetades, pel·lícules d'acció/comèdia)...
Localitzacions

Pot ser interior o exterior, però normalment solen ser d'interiors.

Personatges
Con faldas y a lo loco.
  • L'estúpid, el que no s'entera de res...
  • El dolent molt dolent.
  • La noia rossa estúpida però molt guapa.
  • El friki.
  • El guapo molt guapo.
  • La típica noia de la que tothom s'enamora.
Subgèneres
  • Slapstick: Comèdies de patacades i bofetades.
  • Paròdia: Remake d'una altra pel·lícula.
  • Comèdies de situació: Sitcom. Un problema que es resol amb la intervenció d'altres personatges de forma còmica.
  • Comèdia romàntica: Triangle amorós, situació romàntica impossible. 
  • Tragicomèdia: Es mescla tragèdia i comèdia.

lunes, 2 de mayo de 2016

Cinema documental

És una producció audiovisual que intenta representar la realitat d'una època determinada o un fragment històric, situació o fet real.

Reuneix en una narració determinada imatges gravades de debò, d'estoc, entrevistes i animacions per arribar a explicar o descriure els fets de la manera que el director cregui. A partir d'un fet concret el director expressa la seva visió sobre el fet. Hi ha una part objectiva i una càrrega subjectiva. Pot haver-hi (o no) un narrador.

Arguments/Subgèneres
Segons el documental, pot ser:
  • Natural.
  • D'animals.
  • Un making off.
  • De caire social.
  • Fets històrics.
  • Biogràfics. 

Personatges
  • Un narrador.
  • Testimonis: Gent reala la que s'entrevista per allò que ha viscut/vist.
  • Personatges que fan una espècie de rol.

Recursos
  • Reconstrucció dels fets: Es representa un dia amb uns actors perquè aquell dia no es va gravar.
  • Entrevistes.
  • Imatges del paisatge per posar en situació. Imatges d'estoc per omplir quan només es té so.
  • No treuen el so de fons per donar similitud.
  • Banda sonora.
  • Edició complexa: Pantalles múltiples.
  • Notícies, fotos antigues, estadístiques... recursos que donen verosimilitud al que es relata.



domingo, 1 de mayo de 2016

Cinema de terror

El gènere de terror sorgeix del gènere de ficció. Les primeres pel·lícules que es fan comencen a ser de terror. Tenen unes característiques comunes:
  • Arguments típics: Aparició d'un element maligne; un grup de gent al que els va passant coses; la cerca d'un tresor o rescatar a algú.
  • Són de suspens, intriga, misteri.
Dràcula, 1958

Ambientació
  • Soterranis (interessa la foscor).
  • Llocs extrems (cases abandonades).
  • Llocs perversos (psiquiàtrics).
  • Llocs inhòspits (coves, en mig del desert).
  • Un castell.
  • Cementiris.
  • Corrupció d'un lloc conegut (una escola).
Personatges típics
  • Nen: Alguna cosa que l'afecti.
  • Assassí amb faccions no humanes: Es busquen coses desagradables.
  • La noia guapa.
  • El noi llest.
  • Éssers estranys.
  • Un boig.
  • El metge: Es relaciona amb dolor, sang...
Recursos
  • Busca crear tensió. 
  • Música: Es busca que contribueixi a crear tensió i busca efectes especials que alterin l'espectador.
  • Ensurts.
  • La foscor: Ajuda a fer efectes especials.
  • Càmera en mà: Dóna sensació de coas.
  • Monstres, éssers i coses desagradables.
  • Sang. Coses tan sutils com treure sang o morts horribles.
Subgèneres
  1. Slasher: La característica més comuna d'aquest subgènere és la presència d'un psicòpata que assassina brutalment a adolescents i joves que estan fora de qualsevol supervisió d'un adult.



     2. Gore: Sang i fetge. Busca fer fàstic, no pas por.



3. Terror psicològic: Els elements de terror estan dins la ment de l'espectador. Si està ben fet, aquest subgènere és el que produeix més por.

Cinema Western

El western és un gènere d'origen americà. Spagetti western són pel·lícules italianes que intentaven imitar al gènere.

Són pel·lícules d'acció, d'aventures i drama, històries sobre la conquesta de l'oest, la colonització de les terres dels indis, la vida a la frontera (viure en territori hostil), vida precària...

Tots els arguments giren al voltant del segle XIX. Són històries al voltant de la conquesta de l'oest, basats en la llei de la frontera (els indis que ataquen, personatges històrics, robatoris a ciutats, mines, triangles amorosos, gent que va a buscar cavalls i en la seva absència passen coses...

Centaures del desert

El tema de la justícia és recorrent. L'ambientació és la construcció del ferrocarril, la febre de l'or, el somni americà (aconseguir riqueses a base d'esforç)...

Els personatges típics
  • Sheriff: És l'encarregat de la justícia del poble. 
  • Marshall: És el cap de la justícia de l'estat.
  • El banquer.
  • Els indis.
  • Pistolers.
  • Cowboys.
  • Noies del saló.
  • L'home bo que defensa la llei.
  • El jugador de poker.
  • L'amo del bar.
  • L'home que ha de ser defensat.

Ambientació

  • En salons.
  • Al camí.
  • El desert. 
  • Els rius.
  • La planta rodadora.
  • Els estables.
  • Les mines.
  • La granja amb els conreus.
  • Els bancs.
  • Els poblats indis. 
Les armes, les pistoles i els cavalls són molt importants. El Pla Americà es va inventar pel western. 

Recursos 
Es grava en exteriors, es fan tràvellings (persecucions a cavall), plans americans, banda sonora (és típica la d'Enrio Morricane).