El monomite

A la narratologia i la mitologia comparada, el monomite, o el viatge de l'heroi, és el model comú d'una àmplia categoria de contes que impliquen un heroi que va a una aventura, i en una crisi decisiva guanya una victòria, per després tornar a casa canviat o transformat.

El concepte va ser introduït per Joseph Campbell en L'heroi de les mil cares (1949). Campbell i altres estudiosos, com Erich Neumann, descriuen relats de Gautama Buda, Moisès i Crist en termes de monomite. Els crítics argumenten que el concepte és massa ampli o general per ser de molta utilitat en la mitologia comparada. Altres diuen que el viatge de l'heroi és només una part de la monomite. 

Les fases del monomite, fins a disset en l'obra de Campbell L'heroi de les mil cares, es poden agrupar de dues formes diferents: la primera agafa l'esquema de la narrativa canònica: introducció, nus i desenllaç, que equivalen a la sortida, el viatge i el retorn; una altra el divideix en cinc grans etapes: crida a l'aventura, proves iniciàtiques, objectiu (inicial o final) que suposa un canvi en la personalitat del protagonista, retorn o segones proves camí d'un altra fita i arribada a la llar i recepció de la seva comunitat.

Les fases

La sortida

• La crida a l'aventura: L'heroi parteix d'una situació mundana de normalitat en la que de sobte li arriba una informació que actua en la seva ment com una crida cap al que és desconegut.

• El rebuig de la crida: Sovint, quan es dóna la crida, el futur heroi es nega en principi a prestar-li atenció. Això pot ser pel seu sentit del deure o obligació, per la por, la inseguretat, un sentiment de debilitat, o qualsevol de les possibles raons que actuen per mantenir la persona en les seves circumstàncies normals.

• L'ajuda sobrenatural: Una vegada que l'heroi s'ha compromès en la recerca, conscient o inconscientment, apareix un guia o ajudant màgic, o se li revela entre les persones conegudes. Sovint, aquest tutor sobrenatural presentarà a l'heroi un o diversos talismans o artefactes que l'ajudaran més endavant en la recerca.

• El creuament del primer llindar: Aquest és el punt en el qual la persona ingressa en realitat en el camp de l'aventura, deixant enrere les fronteres conegudes del seu món i aventurant-se en un terreny desconegut i perillós on no es coneixen regles ni limitacions.

• El ventre de la balena: El ventre de la balena representa la separació final del jo i del món coneguts per part de l'heroi. En participar en aquesta etapa, la persona mostra disposició a sotmetre's a una metamorfosi.

La iniciació

• Les diferents proves: Aquí es tracta de les proves, gestes o difícils tasques a què la persona ha de sotmetre's a l'iniciar la transformació. Sovint, la persona fracassa en una o més d'aquestes proves, que solen aparèixer en grups de tres.

• La trobada amb la deessa: Aquest és el moment en què la persona experimenta un amor que té el poder i la importància del que és totpoderós, inabastable, l'amor incondicional que un nen afortunat pot experimentar per la seva mare. Aquest és un pas molt important en el procés i amb freqüència està representat per la persona que troba la persona pel que ell o ella experimenta un amor més autèntic.

• La dona com a temptadora: En aquest pas, l'heroi s'enfronta a les temptacions, sovint de naturalesa física o plaent, que poden portar-lo a ell o a ella (la temptació no necessàriament ha de ser representada per una dona) a abandonar o apartar-se de la seva missió. La dona és una metàfora de les temptacions físiques o materials de la vida, ja que l'heroi o cavaller sovint és temptat per la luxúria en el seu camí espiritual.

• L'expiació amb el pare: En aquesta etapa, la persona ha d'enfrontar-se i ser iniciada davant allò que ostenta el màxim poder en la seva vida. En molts mites i històries és el pare, o una figura paterna, el que posseeix el poder sobre la vida i la mort. Aquest és el punt central del viatge. Tots els passos anteriors han conduït a aquest lloc, i tots els que segueixen a continuació s'allunyaran d'ell. Encara que aquest pas es simbolitza amb més freqüència per la trobada amb una entitat masculina, no té per què ser un home, sinó només algú o alguna cosa amb un gran poder.

• L'apoteosi: Es tracta d'un període de descans, pau i plenitud previ al començament del retorn de l'heroi.

• El do final: La benedicció o do definitiu és l'assoliment de l'objectiu de la missió.

El retorn

• La negativa a tornar: Després de trobar la felicitat i la il·luminació en l'altre món, l'heroi refusa tornar al món ordinari a atorgar el do adquirit als seus semblants.

• El vol màgic: De vegades, l'heroi ha d'escapar amb el do, si es tracta d'alguna cosa que els déus han guardat gelosament. La tornada pot resultar tan aventurer i perillós com ho va ser el viatge.

• El rescat de l'exterior: Igual que l'heroi pot necessitar guies i assistents per embarcar-se en la recerca, moltes vegades ell o ella ha de tenir guies i salvadors de gran poder que el condueixin de tornada a la vida quotidiana, especialment si la persona ha estat ferida o afeblida per la experiència.

• El creuament del llindar de retorn: El sentit del retorn és la conservació de la saviesa adquirida en la recerca, la incorporació d'aquesta saviesa en una vida humana, i després trobar la manera de compartir-la amb la resta del món.

• El mestre dels dos mons: Aquest pas sol ser representat per un heroi transcendental com Jesús o Gautama Buda. Per a un heroi humà, pot significar l'assoliment d'un equilibri entre allò material i espiritual. L'heroi ha arribat a sentir-se còmode i competent tant en el món interior com a l'exterior.

• La llibertat per viure: El domini condueix a la llibertat de la por a la mort, que al seu torn és la llibertat de viure. Això es refereix a vegades com viure el moment, sense anticipar el futur, ni lamentar el passat.

Algunes obres populars que han seguit aquesta plantilla són Alícia al País de les Meravelles de Lewis Carroll, Jane Eyre de Charlotte Brönte, El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger, Moby Dick d'Herman Melville... i a les seves pel·lícules. També és aplicable a Star Wars, entre d'altres.