Cinema fantàstic

És un gènere de pel·lícules que tenen un fort component fantàstic; és a dir, coses que no existeixen a la vida real. També es poden encabir les pel·lícules de terror en aquest gènere, tot i que tenen el seu propi gènere. 

Les fantasmagòries es feien amb flames, fum i miralls que projectaven la imatge d’algú a les bambolines en el fum de l’escenari perquè semblés un esperit.

Les primeres manifestacions de fantasia són dels germans Melière (gent gegant, persones petites canviant d’escala…) a finals del segle XIX. En la literatura la fantasia ja existia (Zeus, contes clàssics).

Arguments típics 

• Mites, llegendes, contes.
• El monomite. 
• Tendirà cap a l’aventura: Un viatge. 
• Superar proves. 
• Anar a fer una missió: la recerca. L’objectiu és un final èpic. 

El Señor de los anillos

Personatges típics 

• Déus, monstres. 
• L’heroi. 
• Un savi. 
• Acompanyants (side kick). 
• L’enemic. 

Localitzacions 

• Mons fantàstics/llocs que no existeixen/mons inventats. És igual si no quadra, no cal estar molt argumentat. 
• Qualsevol localització és aceptable. 

Ambientació 

No cal que siguin coherents amb la resta del món, només dins del món de la historia. S’ha d’anar definint què hi ha i què no hi ha. No sabràs el què hi ha/no hi ha fins que no s’anomeni a la història. 

No cal definir-la des de ben principi. 

Recursos 

Hellboy

• Efectes especials: Implica molts decorats, efectes especials pràctics, 3D, vestuari molt treballat, pròtesis de látex, miniatures. 

• Els decorats: no hi ha res que et transporti més a un altre món que l’entorn. S’han de treballar. 

Subgèneres 

• La ciencia ficció té una vessant científica, són històries que tenen possibilitat d’ocórrer. Es podría incloure la ciencia ficció dins de la fantasia. 
• El cinema de terror té elements fantàstics (si l’assassí és un boig o algú creïble passa a ser un thriller). Els fantasmes, la gent morta, etc. Es podria considerar fantasia. La diferencia entre el cinema fantàstic i el de terror és si fa por o no fa por.