Moviments fotogràfics

Aquí el document word, i aquí la presentació Power Point.

Comentari d'imatges

Maria Virginia Mosconi, Argentina, Winner, National Award, 2016 Sony World Photography Awards

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem una noia mirant directament a la càmara.

És una imatge simple; és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és estereotipada, es tracta d'una imatge bastant típica.

Té un format horitzontal, i és un Pla Mig Llarg. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és lateral, i el vertical normal. 

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en la noia i la seva mirada. Com a línies de força trobem les línies verticals de la paret i de la finestra. No hi ha moviment i predominen les formes rodones i quadrades. 

La llum és dura perquè és artificial. L'angle de la llum és picat i lateral. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau. És una imatge nítida. 

És una fotografia feta amb una càmera digital. És un objectiu normal. S'ha utilitzat un diafragma tancat, perquè no hi ha profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut normal tirant a obert, tot i que la fotografia ha quedat un pèl fosca. Pot ser que s'hagi utilitzat trípode.

ANÀLISI CONNOTATIU

La imatge de la noia pot expressar soledat, tot i que és bastant enigmàtica pel poc contrast de colors. Qui és i per què mira així la càmera? Els colors foscos ajuden a accenturar l'aire de misteri que envolta la fotografia.

Stefan Thaler, Winner, Austria, National Award, 2016 Sony World Photography Awards

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem un paisatge nevat entre les muntanyes, amb uns focs artificials que il·luminen l'espai.

És una imatge complexa, té més de quatre elements que no es poden recordar amb facilitat; és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és estereotipada, es tracta d'una imatge bastant típica.

Té un format horitzontal, i és un Gran Pla General, mostra un paisatge molt extens. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és lateral respecte les cases, i en el vertical normal. 

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en els focs d'artifici. Com a línies de força trobem les línies de l'horitzó. No hi ha moviment.

La llum és dura perquè és llum de lluna. L'angle de la llum és picat i lateral. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau i nítida. 

És una fotografia feta amb una càmera digital. És un objectiu gran angular. S'ha utilitzat un diafragma obert, perquè hi ha molta profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut més aviat tancat per evitar la sobreexposició. Pot ser que s'hagi utilitzat trípode.

ANÀLISI CONNOTATIU

Es tracta d'una imatge d'Àustria, de les muntanyes. Probablement estiguin celebrant algun tipus de Festa Major al poblat, o potser és Nadal. És una imatge amb uns colors pastel bastant naturals, que transmeten serenor i pau. 

Krasimir Matarov, Winner, Bulgaria, National Award, 2016 Sony World Photography Awards

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem un grup de gent dins d'una Església posant espelmes dins d'una creu.

És una imatge complexa, té més de quatre elements que no es poden recordar amb facilitat; és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és original, no és una imatge típica. 

Té un format vertical, i és un Pla General. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és 3/4, i en el vertical picat. 

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en la creu i en la llum que entra per la finestra, a més de les persones. El punt de fuga el trobem adalt, on acaben les columnes No hi ha moviment.

La llum és dura. L'angle de la llum és picat i lateral. 

És una imatge a color, no gaire saturada. Utilitza colors foscos i forts. És una imatge amb una textura suau i molt nítida. 

És una fotografia feta amb una càmera digital. És un objectiu gran angular. S'ha utilitzat un diafragma obert, perquè hi ha molta profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut més aviat tancat per evitar la sobreexposició. Pot ser que s'hagi utilitzat trípode.

ANÀLISI CONNOTATIU

És possible que es tracti d'una fotografia d'una celebració religiosa; potser Nadal, o Setmana Santa. La creu il·luminada transmet pau. És una fotografia força enigmàtica amb colors foscos. Potser vol despersonalitzar-la evitant que es vegi la cara de la gent. 

Comentari El Resplandor

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem el protagonista de la pel·lícula mirant per un forat en una porta, amb cara d'estar divertit per la situació.

És una imatge simple, hi ha dos elements: la cara i la porta, que es poden recordar amb facilitat; és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és original. És una imatge que encara ara ens fa pensar en la pel·lícula, i se n'han fet moltes versions, però al ser la primera, és original. 

Té un format horitzontal, i és un primeríssim primer pla, ja que no es veu el cap sencer. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és frontal, i el vertical normal. 

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en les celles, la mirada i l'expressió de la boca. Com a línies de força trobem les línies verticals de la porta i les línies d'expressivitat de la cara. No hi ha moviment i predominen les formes rodones i quadrades. Hi ha un fora de camp evident: el protagonista mira a algú.

La llum és dura perquè és artificial. L'angle de la llum és picat. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau. És una imatge nítida. 

És una fotografia feta amb una càmera analògica, perquè la pel·lícula es va gravar l'any 1980, i llavors les digitals encara no existien. És un objectiu normal. S'ha utilitzat un diafragma obert, perquè no hi ha profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut més aviat tancat per evitar la sobreexposició. Pot ser que s'hagi utilitzat trípode.

ANÀLISI CONNOTATIU

La imatge és una de les més icòniques de la pel·lícula El Resplandor. És el moment en que el protagonista trenca la porta del bany per intentar matar a la seva dona. 

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem dues nenes agafades de la mà enmig d'un passadís d'una casa.

És una imatge simple, hi ha dos elements: les dues nenes, que es poden recordar amb facilitat; és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és estereotipada, hi ha moltes fotografies similars a aquesta.

Té un format horitzontal, i és un Pla Conjunt, ja que s'integren les persones amb el fons. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és frontal, i el vertical normal. 

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en les nenes i la seva mirada. Com a línies de força trobem les línies del terra. El punt de fuga el trobem en el punt on es creuaran les línies del terra. No hi ha moviment ni fora de camp. No hi ha aire.

La llum és dura perquè és artificial. L'angle de la llum és picat. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau. És una imatge nítida. 

És una fotografia feta amb una càmera analògica, perquè la pel·lícula es va gravar l'any 1980, i llavors les digitals encara no existien. És un objectiu normal. S'ha utilitzat un diafragma més aviat tancat, perquè hi ha profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut més normal tirant a obert per evitar la subexposició i que sortís una imatge fosca. Pot ser que s'hagi utilitzat trípode.

ANÀLISI CONNOTATIU

La imatge també és una de les més icòniques de la pel·lícula, es tracta de les nenes que li apareixen al nen petit i que l'espanten. Són les nenes que vivien antigament a l'hotel i que van ser assassinades pel seu pare.

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem el nen de la pel·lícula espantat per alguna cosa que ha vist.

És una imatge simple, hi ha un sol element que es pot recordar amb facilitat; és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és estereotipada. És una imatge bastant típica. 

Té un format horitzontal, i és un primeríssim primer pla, ja que no es veu el cap sencer. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és frontal, i el vertical contrapicat, gairebé nadir. 

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en els ulls, la mirada i l'expressió de la boca. Com a línies de força trobem les línies d'expressivitat de la cara. No hi ha moviment i predominen les formes rodones. Hi ha un fora de camp evident: el protagonista està espantat per alguna cosa que ha vist.

La llum és dura perquè és artificial. L'angle de la llum és zenital i lateral, es veu en els cabells. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau. És una imatge nítida, però té poca profunditat de camp. 

És una fotografia feta amb una càmera analògica, perquè la pel·lícula es va gravar l'any 1980, i llavors les digitals encara no existien. És un objectiu normal. S'ha utilitzat un diafragma obert, perquè no hi ha profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut més aviat tancat per evitar la sobreexposició. No es deu haver utilitzat trípode. 

ANÀLISI CONNOTATIU

El nen està espantat perquè ha vist o bé les nenes, o bé algun element que només se li apareix a ell al llarg de la pel·lícula. És un fotograma bastant destacat. 

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem dues nenes ensangonades tirades per terra, les parets plenes de sang, una cadira i una destral.

És una imatge complexa, tot i que hi ha quatre elements principals que es poden recordar, hi ha una sèrie de detalls que fa que no es pugui considerar simple (la sang, la finestra, els quadres de la paret); és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és original, no se solen veure moltes imatges així.

Té un format horitzontal, i és un Pla Conjunt, ja que s'integren els personatges amb l'escenari. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és frontal, i el vertical normal.

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en les nenes, la destral, i la cadira. Com a línies de força trobem les línies de les parets, la línia de la cadira i la destral. No hi ha moviment. No hi ha fora de camp, ni aire.

La llum és dura perquè és artificial. L'angle de la llum és zenital. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau. És una imatge nítida, té profunditat de camp. 

És una fotografia feta amb una càmera analògica, perquè la pel·lícula es va gravar l'any 1980, i llavors les digitals encara no existien. És un objectiu normal. S'ha utilitzat un diafragma més aviat tancat perquè hi ha profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut obert per evitar la subexposició i que la imatge quedés fosca. Es deu haver utilitzat trípode.

ANÀLISI CONNOTATIU

La fotografia ens mostra les nenes mortes a terra després de ser assassinades pel seu pare. És una imatge que al nen protagonista de la pel·lícula se li repeteix reiteradament, ja que les nenes el persegueixen. És una imatge bastant icònica d'El Resplandor. 

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem una dona plorant i/o espantada en el que sembla un magatzem o una cuina. 

És una imatge complexa, hi ha masses elements; és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és estereotipada, és un tipus d'imatge bastant típic.

Té un format horitzontal, i és un Pla Mig Llarg. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és frontal, i el vertical normal.

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en la dona, la taula i els elements del fons. Com a línies de força trobem les línies de la taula, i dels altres mobles de l'habitació. No hi ha moviment. El fora de camp és el motiu pel qual la dona fa aquesta expressió amb la cara. No hi ha aire.

La llum és dura perquè és artificial. L'angle de la llum és zenital. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau. És una imatge nítida, té profunditat de camp. 

És una fotografia feta amb una càmera analògica, perquè la pel·lícula es va gravar l'any 1980, i llavors les digitals encara no existien. És un objectiu normal. S'ha utilitzat un diafragma més aviat tancat perquè hi ha profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut obert per evitar la subexposició i que la imatge quedés fosca. Es deu haver utilitzat trípode.

ANÀLISI CONNOTATIU

Es tracta del moment en que la dona tanca el seu marit a la nevera de l'hotel, i ell li demana que l'obri, perqupe igualment els acabarà matant a tots. La dona està espantada pel comportament del seu marit i porta un ganivet a la mà.

Parts de la càmera rèflex

Les càmeres rèflex no són càmeres compactes, sinó que estan compostes per un cos i un objectiu. 

Si observem una càmera frontalment, podem distingir-ne:

• L'objectiu, peça clau per aconseguir una bona qualitat en la imatge.
• El disparador, per fer la fotografia.
• Roda de control. Els models més avançats disposen de dues rodes de control, els models més bàsics, normalment d'una. Amb ella podrem variar paràmetres de la càmera com l'obertura o el temps d'exposició.
• Receptor per control remot. Per si fem servir un comandament a distància.
• Connector per flash extern. Normalment, les càmeres amateur no porten aquesta connexió.
• Botons dedicats. Les rèflex avançades, disposen de quantitat de botons dedicats, la majoria a la part posterior o superior. En aquest cas, aquest davanter ens serveix per previsualitzar la profunditat de camp.
• Sensor de balanç de blancs. Per mesurar correctament el tipus de llum que té l'escena.

Des d'una visió des de darrere podem observar:

• El visor òptic. Característica fonamental de les càmeres rèflex. Mitjançant aquest se'ns ofereix molta informació sobre la presa i els paràmetres que estem fent servir.
• El monitor LCD, o pantalla de visualització. En ella podrem fer dues coses: primer, ajustar els paràmetres principals de les preses o definir les opcions de la càmera, i segon, veure les fotografies que prenem instantàniament després de fer-les. A més, la majoria de models solen donar-nos molta informació sobre la presa, els seus paràmetres, les zones sub / sobreexposades, etc.
• Roda de control principal, per variar els paràmetres principals de la presa.
• Interruptor per encendre la càmera.
• Obertura i tancament de la tapa de la ranura per a les targetes de memòria
• Botó de reproducció d'imatges. Per poder veure les imatges emmagatzemades a la targeta i els seus paràmetres de presa.
• Dial de control, per moure pels menús de la càmera i controlar la visualització de les imatges.
• Botó d'Estabilització d'imatge, per a les càmeres que disposen d'aquesta opció.
• Botons dedicats. Com més avançada és la càmera, més botons dedicats sol oferir. Amb això aconseguim variar els paràmetres de forma més ràpida que a través del menú.

Els elements que més afecten a la imatge són:

• Diafragma: El diafragma es troba en l'objectiu i és un dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmera. Aquí és on es troben els famosos números f, els quals indiquen la lluminositat que està entrant en aquest moment. Només cal tenir una cosa ben clara i és que com més petit és el nombre, el diafragma està més obert i per tant entra més llum; per contra, com més gran és el nombre, més tancat està i menys llum hi entra. També dependrà del diafragma, el fet de tenir una part de la fotografia enfocada o desenfocada. Com més petit és el nombre f, tindrà menys profunditat de camp, és a dir, hi haurà una zona més desenfocada que l'altra.

• Obturador: O el que és el mateix, el temps d'exposició o la velocitat d'obturació. Aquest terme fa referència al període de temps durant el qual està obert l'obturador. Existeixen els temps curts i els llargs i es mesuren en segons i en fraccions de segon. En els temps curts, l'obturador està obert poc temps, és per això que entra menys llum i al seu torn, congela els moviments (no hi ha res mogut). En canvi, en els temps llargs hi ha una cosa essencial, cal usar trípode. Una cosa és que siguin imatges que donen sensació de moviment i una altra molt diferent és que estiguin borroses.

• ISO: És la sensibilitat que té el sensor de la nostra càmera per recollir la llum. Només hi ha un problema, si s'abusa d'ella, la imatge perd qualitat i és quan apareix el soroll. Cada càmera té els seus límits i cada un ha de conèixer quins són els de la seva càmera (només cal fer un parell de proves per a saber-ho). Si hi ha prou llum, el més lògic és que la ISO estigui a 100. Només quan veus que ni regulant el diafragma ni l'obturador, la teva càmera ja no dóna per a més és quan has de pujar la ISO. En resum, el pujar o baixar la ISO dependrà principalment de si estàs en un lloc amb molta llum o amb poca llum.

• Balanç de blancs: És un control de la càmera que serveix per equilibrar els nivells dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) amb l'objectiu que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc, i la menys brillant com negre. Si fem el balanç de blancs correctament, aquests blanc i negre seran purs, no tindran cap dominant de color.