Comentari El Resplandor

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem el protagonista de la pel·lícula mirant per un forat en una porta, amb cara d'estar divertit per la situació.

És una imatge simple, hi ha dos elements: la cara i la porta, que es poden recordar amb facilitat; és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és original. És una imatge que encara ara ens fa pensar en la pel·lícula, i se n'han fet moltes versions, però al ser la primera, és original. 

Té un format horitzontal, i és un primeríssim primer pla, ja que no es veu el cap sencer. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és frontal, i el vertical normal. 

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en les celles, la mirada i l'expressió de la boca. Com a línies de força trobem les línies verticals de la porta i les línies d'expressivitat de la cara. No hi ha moviment i predominen les formes rodones i quadrades. Hi ha un fora de camp evident: el protagonista mira a algú.

La llum és dura perquè és artificial. L'angle de la llum és picat. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau. És una imatge nítida. 

És una fotografia feta amb una càmera analògica, perquè la pel·lícula es va gravar l'any 1980, i llavors les digitals encara no existien. És un objectiu normal. S'ha utilitzat un diafragma obert, perquè no hi ha profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut més aviat tancat per evitar la sobreexposició. Pot ser que s'hagi utilitzat trípode.

ANÀLISI CONNOTATIU

La imatge és una de les més icòniques de la pel·lícula El Resplandor. És el moment en que el protagonista trenca la porta del bany per intentar matar a la seva dona. 

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem dues nenes agafades de la mà enmig d'un passadís d'una casa.

És una imatge simple, hi ha dos elements: les dues nenes, que es poden recordar amb facilitat; és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és estereotipada, hi ha moltes fotografies similars a aquesta.

Té un format horitzontal, i és un Pla Conjunt, ja que s'integren les persones amb el fons. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és frontal, i el vertical normal. 

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en les nenes i la seva mirada. Com a línies de força trobem les línies del terra. El punt de fuga el trobem en el punt on es creuaran les línies del terra. No hi ha moviment ni fora de camp. No hi ha aire.

La llum és dura perquè és artificial. L'angle de la llum és picat. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau. És una imatge nítida. 

És una fotografia feta amb una càmera analògica, perquè la pel·lícula es va gravar l'any 1980, i llavors les digitals encara no existien. És un objectiu normal. S'ha utilitzat un diafragma més aviat tancat, perquè hi ha profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut més normal tirant a obert per evitar la subexposició i que sortís una imatge fosca. Pot ser que s'hagi utilitzat trípode.

ANÀLISI CONNOTATIU

La imatge també és una de les més icòniques de la pel·lícula, es tracta de les nenes que li apareixen al nen petit i que l'espanten. Són les nenes que vivien antigament a l'hotel i que van ser assassinades pel seu pare.

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem el nen de la pel·lícula espantat per alguna cosa que ha vist.

És una imatge simple, hi ha un sol element que es pot recordar amb facilitat; és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és estereotipada. És una imatge bastant típica. 

Té un format horitzontal, i és un primeríssim primer pla, ja que no es veu el cap sencer. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és frontal, i el vertical contrapicat, gairebé nadir. 

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en els ulls, la mirada i l'expressió de la boca. Com a línies de força trobem les línies d'expressivitat de la cara. No hi ha moviment i predominen les formes rodones. Hi ha un fora de camp evident: el protagonista està espantat per alguna cosa que ha vist.

La llum és dura perquè és artificial. L'angle de la llum és zenital i lateral, es veu en els cabells. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau. És una imatge nítida, però té poca profunditat de camp. 

És una fotografia feta amb una càmera analògica, perquè la pel·lícula es va gravar l'any 1980, i llavors les digitals encara no existien. És un objectiu normal. S'ha utilitzat un diafragma obert, perquè no hi ha profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut més aviat tancat per evitar la sobreexposició. No es deu haver utilitzat trípode. 

ANÀLISI CONNOTATIU

El nen està espantat perquè ha vist o bé les nenes, o bé algun element que només se li apareix a ell al llarg de la pel·lícula. És un fotograma bastant destacat. 

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem dues nenes ensangonades tirades per terra, les parets plenes de sang, una cadira i una destral.

És una imatge complexa, tot i que hi ha quatre elements principals que es poden recordar, hi ha una sèrie de detalls que fa que no es pugui considerar simple (la sang, la finestra, els quadres de la paret); és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és original, no se solen veure moltes imatges així.

Té un format horitzontal, i és un Pla Conjunt, ja que s'integren els personatges amb l'escenari. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és frontal, i el vertical normal.

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en les nenes, la destral, i la cadira. Com a línies de força trobem les línies de les parets, la línia de la cadira i la destral. No hi ha moviment. No hi ha fora de camp, ni aire.

La llum és dura perquè és artificial. L'angle de la llum és zenital. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau. És una imatge nítida, té profunditat de camp. 

És una fotografia feta amb una càmera analògica, perquè la pel·lícula es va gravar l'any 1980, i llavors les digitals encara no existien. És un objectiu normal. S'ha utilitzat un diafragma més aviat tancat perquè hi ha profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut obert per evitar la subexposició i que la imatge quedés fosca. Es deu haver utilitzat trípode.

ANÀLISI CONNOTATIU

La fotografia ens mostra les nenes mortes a terra després de ser assassinades pel seu pare. És una imatge que al nen protagonista de la pel·lícula se li repeteix reiteradament, ja que les nenes el persegueixen. És una imatge bastant icònica d'El Resplandor. 

ANÀLISI DENOTATIU

Es tracta d'una fotografia al natural. A la imatge veiem una dona plorant i/o espantada en el que sembla un magatzem o una cuina. 

És una imatge complexa, hi ha masses elements; és icònica, representa allò que mostra; és monosèmica, té un sol significat; i és estereotipada, és un tipus d'imatge bastant típic.

Té un format horitzontal, i és un Pla Mig Llarg. En quant a l'angulació, en el pla horitzontal és frontal, i el vertical normal.

És una composició clàssica, el més important es troba al mig. El punts d'interès els trobem en la dona, la taula i els elements del fons. Com a línies de força trobem les línies de la taula, i dels altres mobles de l'habitació. No hi ha moviment. El fora de camp és el motiu pel qual la dona fa aquesta expressió amb la cara. No hi ha aire.

La llum és dura perquè és artificial. L'angle de la llum és zenital. 

És una imatge a color, no gaire saturada. És una imatge amb una textura suau. És una imatge nítida, té profunditat de camp. 

És una fotografia feta amb una càmera analògica, perquè la pel·lícula es va gravar l'any 1980, i llavors les digitals encara no existien. És un objectiu normal. S'ha utilitzat un diafragma més aviat tancat perquè hi ha profunditat de camp; i l'obturador s'ha mantingut obert per evitar la subexposició i que la imatge quedés fosca. Es deu haver utilitzat trípode.

ANÀLISI CONNOTATIU

Es tracta del moment en que la dona tanca el seu marit a la nevera de l'hotel, i ell li demana que l'obri, perqupe igualment els acabarà matant a tots. La dona està espantada pel comportament del seu marit i porta un ganivet a la mà.