jueves, 20 de octubre de 2016

Pràctica de creació d'imatges



Format horitzontal, PD, dos punts d'interès



Format vertical, PP, llum dura contrapicada, molt contrast



PA, composició terços, angulació picat-frontal, llum difosa 



PC, composició clàssica, angle aberrant 



PS, angle zenital, textura suau predominant 



PG, nadir, color molt saturat 



PG, punt de fuga a un terç 



PPP, fora de camp, poc contrast 



PD, composició àurea, picat 



LLIURE (indicant a la foto TOTES les seves característiques formals) 


Pla aberrant, angulació contrapicada, composició clàssica, poc saturat, llum de matí. 


jueves, 6 de octubre de 2016

Plans i angulació de ''El club de los poetas muertos''

Primer pla


Pla conjunt

Pla mitjà llarg

Pla general

Gran pla general


Primeríssim primer pla

Pla americà

Pla mitjà curt

Pla detall


Pla sencer

Pla aberrant
No n'hi ha en tota la pel·lícula.

Angulació lateral

Angulació zenital

Angulació picada

Angulació normal

Angulació contrapicada

Angulació nadir
No n'hi ha en tota la pel·lícula.

Angulació frontal

Angulació 3/4

Angulació 7/8
Respecte l'alumne.

Angulació posterior

jueves, 29 de septiembre de 2016

Tendències fotogràfiques actuals

Selfie
El selfie és una autofoto que es penja en una xarxa social. Es tracta d'una tendència que va començar al 2002 a Austràlia en un bloc, però l'autofoto o autorretrat com la coneixem ara té segles d'història. Hi ha hagut fotògrafs que s'han pres fotografies a ells mateixos, i els pintors també es feien autorretrats.

Font: blog.oxforddictionaries.com


Usie
Es tracta d'una autofoto en la que enlloc d'una persona n'apareixen diverses. 
Com es fa un Usie
Font: dictionaryblog.cambridge.org

Recreació de fotografies de la infància
Es tracta d'una fotografia en la qual s'intenta reproduir una imatge de la infància, per fer notar el pas del temps. Se solen utilitzar els mateixos elements i la mateixa roba.
Font: www.recreoviral.com

Spotting
L'spotting és l'observació i el registre d'avions, vaixells, trens i / o automòbils en mode fotogràfic. Els spotters són les persones que desenvolupen aquesta afició. Dit d'una altra manera, el spotter és un apassionat de l'aviació i l'aeronàutica, dels vaixells, els trens, l'automoció, etc.

Font: www.nycaviation.com
Owling

Excèntrica moda de col·locar-se a la gatzoneta en qualsevol lloc, simulant a un mussol, d'aquí la paraula owling, que en anglès es refereix al nom de l'au.

Margherita Stancati/The Wall Street Journal

Font: blogs.wsj.com

Horsemaning
S'ha de prendre la fotografia entre dues persones: Una posa amb el cap amagat, i l'altre mostra només el cap.
BuzzFeed Staff members
Font: http://knowyourmeme.com/memes/horsemaning
Skywalking
Consisteix en prendre fotografies des de grans altures com ponts, gratacels i torres de llum. Els intrèpids fotògrafs trien qualsevol alçada que pugui significar un repte per obtenir imatges realment increïbles.
Alexander Remnev
iPhoneografia
És la pràctica de fer fotografies professionals amb el telèfon mòbil.

Font: http://www.iphoneografia.it/?p=2191 

POV (Point of view)
Consisteix en fer imatges en que el protagonista d'aquestes sigui l'espectador. La fotografia mostra una acció o un esdeveniment des dels ulls d'algú.
Font: http://www.australiangeographic.com.au/photography/photography-tips/2014/04/photography-tips-point-of-view-composition

Lomografia
És un moviment basat en la utilització de les càmeres analògiques tradicionals, basat en el gust retro. En aquestes fotografies la sobresaturació no és un defecte, sinó una característica que fa més especial la imatge. El nom del moviment prové de les càmeres LOMO.
Font: http://ohmycool.com/blog/fotografia/que-es-la-lomografia/

viernes, 16 de septiembre de 2016

Premis de fotografia Sony Awards 2016


Nader Saadallah, 2n lloc en els Premis Egipcis Nacionals
Premis Sony World de fotografia del 2016

He escollit aquesta fotografia perquè m'ha agradat el contrast de colors, i m'ha recordat a l'època de faraons i esclaus amb tota la gent pujant duent els cabassos. Crec que és una imatge molt evocadora i que recorda al passat.


Sam Delaware, Premi fotògraf jove de l'any, secció retrats
Premis Sony World de fotografia del 2016

M'ha agradat molt la imatge per la melancolia que transmet. M'agrada en especial el fons negre, perquè dóna més èmfasi a la figura de la noia. A més, m'ha recordat a la pintura de La noia de la perla, de Vermeer de Delft. M'agraden especialment els retrats d'aquest estil, poden transmetre molt en una sola imatge.


Ivan Kavaldzhiev, guanyador del premi nacional de Bulgària
Premis de fotografia Sony World 2016

M'agrada molt aquesta fotografia pel contrast de colors. Em fa pensar en la puresa de la neu i la sang. És una imatge que em transmet tranquil·litat i silenci. És inspiradora.


Simona Smrckova, tercer lloc en els premis nacionals de la República Txeca.
Premis de fotografia Sony World 2016.

He escollit aquesta fotografia perquè han captat la màgia del teatre a la perfecció. Mescla la llum i els colors del teatre amb la figura de l'actor en l'aire. És una imatge hipnòtica.


Arnfinn Johansen, guanyador en els premis nacionals de Noruega.
Premis de fotografia Sony World 2016.


M'agraden els colors de la fotografia i el paisatge. M'agrada la figura negra dels animals i els colors del cel. És una imatge molt maca presa en el moment del capvespre adequat per aconseguir uns colors tan bonics.

Segona presentació

Un any més, tornem a començar amb el curs de Cultura Audiovisual. Ara ja estic a 2n de Batxillerat, després d'haver superat el curs de l'any passat.


sábado, 4 de junio de 2016

Cinema fantàstic


És un gènere de pel·lícules que tenen un fort component fantàstic; és a dir, coses que no existeixen a la vida real. També es poden encabir les pel·lícules de terror en aquest gènere, tot i que tenen el seu propi gènere. 

Les fantasmagòries es feien amb flames, fum i miralls que projectaven la imatge d’algú a les bambolines en el fum de l’escenari perquè semblés un esperit.

Les primeres manifestacions de fantasia són dels germans Melière (gent gegant, persones petites canviant d’escala…) a finals del segle XIX. En la literatura la fantasia ja existia (Zeus, contes clàssics).


Arguments típics 

  • Mites, llegendes, contes.
  • El monomite. 
  • Tendirà cap a l’aventura: Un viatge. 
  • Superar proves. 
  • Anar a fer una missió: la recerca. L’objectiu és un final èpic. 
El Señor de los anillos
Personatges típics 
  • Déus, monstres. 
  • L’heroi. 
  • Un savi. 
  • Acompanyants (side kick). 
  • L’enemic. 
Localitzacions 
  • Mons fantàstics/llocs que no existeixen/mons inventats. És igual si no quadra, no cal estar molt argumentat. 
  • Qualsevol localització és aceptable. 

Ambientació 

No cal que siguin coherents amb la resta del món, només dins del món de la historia. S’ha d’anar definint què hi ha i què no hi ha. No sabràs el què hi ha/no hi ha fins que no s’anomeni a la història. 

No cal definir-la des de ben principi. 

Recursos 
Hellboy
  • Efectes especials: Implica molts decorats, efectes especials pràctics, 3D, vestuari molt treballat, pròtesis de látex, miniatures. 
  • Els decorats: no hi ha res que et transporti més a un altre món que l’entorn. S’han de treballar. 





Subgèneres 

  • La ciencia ficció té una vessant científica, són històries que tenen possibilitat d’ocórrer. Es podría incloure la ciencia ficció dins de la fantasia. 
  • El cinema de terror té elements fantàstics (si l’assassí és un boig o algú creïble passa a ser un thriller). Els fantasmes, la gent morta, etc. Es podria considerar fantasia. La diferencia entre el cinema fantàstic i el de terror és si fa por o no fa por.