Fotogrames stop motion

Aquí tenim els primers fotogrames del nostre projecte d'stop motion muntats.



I aquí alguns dels fotogrames sense muntar: 

Gèneres cinematogràfics: Cinema bèl·lic

És un mig entre el cinema d'aventures, l'històric, d'acció, drama... La línia principal, però, és la guerra.

Aquest gènere va sorgir en temps de la II Guerra Mundial, i durant el temps de la guerra de Corea, de Vietnam, la guerra d'Irak i posteriorment.

Les trames típiques del cinema bèl·lic són La missió (Salvar al soldado Ryan), La resistència (una França ocupada pels nazis, resistència a un camp de concentració...).

El último tren a Auschwitz. Trama de La resistència.

Salvar al soldado Ryan. Argument de La missió. 

Els personatges típics són:

• El general/Cap militar: Ës carismàtic, dur, poc humà... Sol ser el protagonista.
• El sergent instructor: Té un rang mig, pot fer el bé o el mal.
• El recluta innocent: En les pel·lícules probèl·liques morirà, en les antibèl·liques es preguntarà per què hi és i què fa allà.
• L'enemic: No cal que sigui algú, però ha de ser dolent.

Recursos: 

1. S'ha de cuidar el vestuari.
2. Armes de foc falses.
3. Utilitzen eines i instruments vells i antics que els ha sobrat al govern.

Els especialistes han de cuidar els detalls històrics i l'ambientació. Es graven a l'exterior o bé amb decorats que simulen els exteriors. 

a nivell de muntatge, s'utilitzen PG i escenes llargues. Si volen ensenyar el caos s'utilitzen plans i talls curts, càmeres a l'espatlla...

La BSO sol ser èpica (s'utilitzen trompetes, tambors...).

Subgèneres

Hi ha dos enfocaments: un, a favor de la guerra (probèl·liques) i en contra de la guerra (antibèl·liques).

Les pel·lícules probèl·liques estan a favor de la guerra i presenten els soldats com a herois. Ensenyen tot l'arsenal i l'exèrcit, en presumeixen. Donen a entendre que la guerra no és tan dolenta, es mostra molt bé quins són els bons i els dolents; es justifiquen les seves accions. Un exemple seria Los doce del patíbulo, Rambo, El sargento de hierro...




Les pel·lícules antibèl·liques es posen al punt de vista de les víctimes, de les persones que no volen estar a la guerra. T'enganxes emocionalment al personatge perquè es mori i es mostri la crueltat de la guerra; no hi ha bons ni dolents, tots són bons o dolents a la seva manera. Aquest tipus de pel·lícules mostren com la guerra canvia o empitjora la gent, es mostren les víctimes innocents... Per exemple, La llista d'Schlinder, El último tren a Auschwitz...

Guió tècnic i guió literari

Aquí el link al nostre guió literari i aquí al nostre guió tècnic.

Càrrecs del cinema

• Director: El director de cinema o realitzador és l'encarregat de supervisar i conduir l'execució de les pel·lícules. A Hollywood des de la dècada dels 30 a la dels 50 del segle XX estaven sota contracte de les productores i tenien poc marge d'actuació, mentre en l'actualitat sovint es consideren els creadors essencials de la pel·lícula.

• Director de fotografia: Ell és qui il·lumina les escenes i defineix el "look" de l'obra, a través de la utilització de filtres a la càmera, tipus de llums, tipus de pel·lícula, lents, etc. És un dels càrrecs més importants en el cinema alhora que un dels més ignorats pel gran públic.

• Director d'art: En cinema és la persona que treballa i que està a càrrec de les localitzacions, els decorats i escenaris, el vestuari, el maquillatge, la perruqueria. De fet, representa la realitat interna del guió, "l'espai on transcorre el temps del film". Aquests temes els ha de gestionar en la seva totalitat un director artístic, que ha estat conegut durant molt de temps com a escenògraf. A més es preocupa de l'impacte que produeix, ja sigui ambiental o estructural.

• Productor: Una productora de cinema és la persona encarregada dels aspectes organitzatius i tècnics de l'elaboració d'una pel·lícula, complementant l'activitat creativa del director. La seva tasca és iniciar, coordinar, supervisar i controlar aspectes com l'obtenció de fons, contractació del personal, organitzar la distribució i finançar la pel·lícula. La paraula "productor", s'utilitza indistintament per designar tant la figura de l'empresari cinematogràfic com la del professional encarregat de liderar la producció d'una pel·lícula. En algunes ocasions aquestes dues figures són coincidents en la mateixa persona, però en altres casos l'empresari contracta un professional delegant-ne la responsabilitat.

• Productor executiu: El productor executiu sol ocupar-se de la comptabilitat, de la gestió o els problemes legals associats (com els drets d'autor). Un productor executiu generalment contribueix al pressupost del producte i pot o no treballar en el conjunt. Reuneix, contracta i gestiona l'equip humà.

• Assistent de producció: Realitza les activitats d'ajuda i assistència en tasques de coordinació, preparació i control necessàries per a la producció de pel·lícules sota la supervisió del productor. Assisteix als enregistraments, muntatges i directes col·laborant en tot el necessari amb el productor. Efectua i porta el control de les dietes de l'equip durant els enregistraments i realitza els petits pagaments necessaris per a la producció.

• Assistent de direcció: L'ajudant de direcció és l’ajudant del director de cinema. És present en totes les fases de la producció del film: preproducció, rodatge i postproducció i és l’enllaç del director amb els altres equips. És l'enllaç del director amb els caps dels altres departaments; crea un desglossament del guió, remarcant les necessitats: atrezzo, localitzacions, actors, extres, etc. Amb ajuda del desglossament del guió, crea un programa o calendari de rodatge. Durant el rodatge seu objectiu principal serà mantenir la pel·lícula al pressupost i horari prèviament planejat.

• Guionista: Un guionista de pel·lícules és l'encarregat d'escriure un text del tot detallat que determini el context, la configuració i les accions de l'obra, a més dels diàlegs. Per això primer ha de recollir informació (sovint amb l'ajuda d'un o diversos documentalistes) sobre el tema o l'obra literària que ha d'adaptar. Ha de dividir el guió no en capítols sinó en seqüències numerades; igualment, a vegades ha d'escriure diverses versions del guió, ja que aquest pot canviar en funció d'una sèrie de criteris (canvi d'actors, etc.).

• Continuista // Script: La funció del continuista o script és una professió relacionada amb l'elaboració d'una pel·lícula de cinema o televisió. Correspon a la persona encarregada de supervisar la continuïtat d'un projecte audiovisual en tots els seus aspectes visuals i argumentals, de tal manera que el fil temporal en què es narra la història no experimenti cap salt de continuïtat a ulls de l'espectador.

• Key Grip: Abans de que comenci la gravació, el key grip assisteix a les localitzacions i es troba amb el Director de Fotografia per determinar quines eines adicionals es necessitaran (dollies, carretons, grues...), i també l'equip necessari i de transport que s'haurà de dur a la localització on es filmarà. Un cop al set de rodatge, el key grip es coordina amb els departaments elèctric i de càmera amb el Director de Fotografia per controlar la llum i el moviment de la càmera.

• Stuntman // Especialista: Un especialista és una persona que realitza accions perilloses, potencialment perilloses o que requereixen una habilitat especial dins d'alguna escena de la pel·lícula. S'anomenen dobles quan substitueixen momentàniament un actor en la interpretació d'un personatge. Cada escena de risc requereix una preparació minuciosa per tal d'assegurar-se d'obtenir les imatges desitjades tot assegurant la seguretat de l'especialista i de l'equip de rodatge. 

• Muntatgista / Editor: Muntatgista és la persona que dins de la realització d'una pel·lícula, durant la fase de muntatge, s'encarrega de compondre escenes i seqüències amb un equip d'edició.  La tasca del muntador es desenvolupa bàsicament durant la fase anomenada post-producció, que és l'etapa que transcorre entre la finalització del rodatge i l'estrena.

• Foley artist: El Foley artist és la persona encarregada de la reproducció d'efectes de so que s'agreguen a la pel·lícula, vídeo i altres mitjans de comunicació en la post-producció per millorar la qualitat d'àudio. El millor art Foley està tan ben integrat en una pel·lícula que passa desapercebut pel públic. Ajuda a crear un sentit de la realitat dins d'una escena. Sense aquests sorolls de fons crucials, les pel·lícules se sentirien estranyament tranquil·les i incòmodes.

• Dissenyador de so: El dissenyador de so és un professional responsable del conjunt de músiques i sons que acompanyaran una pel·lícula. Així mateix està entre les seves funcions la manipulació dels diferents sons i músiques per permetre que s'adeqüin a les necessitats del projecte artístic en qüestió.

• Operador de càmera: L'operador de càmera és l'encarregat de gestionar la càmera. D'ell depenen funcions com l'emplaçament de la càmera, els moviments amb o sense desplaçament, i la correcta utilització de la imatge a través dels diferents tipus d'òptica i sistemes de captura.

• Assistent de càmera: Persona altament qualificada d'un equip de filmació i que s'encarrega de mantenir enfocada l'escena tot i els moviments dels actors i de la càmera mateixa. També és el responsable de les lents, filtres, de el muntatge de la càmera i dels seus accessoris per a les diferents preses a realitzar.

• Gaffer: Un gaffer en la indústria del cinema és el cap del departament elèctric, responsable de l'execució (i de vegades el disseny) de la il·luminació en una producció.

• Assistent elèctric: Els assistents elèctrics són responsables de l'operació del dia a dia del departament d'il·luminació o adherència. Les seves moltes responsabilitats inclouen la contractació, la planificació i la gestió de la tripulació; el lloguer, comandes, inventari, i devolució dels equips; seguretat en el treball i mantenir la disciplina dins del seu departament; completar les targetes d'assistència i altres documents; emmagatzematge de materials de consum; càrrega i descàrrega de camions de producció; planificació i execució de la il·luminació o aparell de llocs i / o estudis de so; coordinació amb els equips dels aparells i d'unitats fotografia addicional (si escau); el maneig de les relacions amb els altres departaments de producció; supervisar l'aplicació de les normes sindicals (si escau); i servint com el representant en el dia a dia del departament amb el cap de producció i coordinador del seu departament.

• Disenyador de vestuari: és un professional capacitat per manufacturar productes a l'àrea indumentària d'acord a un pla de producció. 

• Boom: L'operador del boom és assistent del dissenyador de so (operador de so) aquest dirigeix el micròfon, el qual està fixat al final del boom, de manera que la veu i els sons que produeixen la respiració i la roba puguin ser gravats durant la presa.

• Cap de maquillatge: El maquillador estudia els personatges que intervenen en l'obra i prepara la seva caracterització d'acord al guió i amb les instruccions rebudes del director. Aplica cosmètics i maquillatge a la cara dels actors per conferir-los la aparença física del personatge al que representen. Una varietat particular representa el maquillatge d'efectes especials. En aquest cas, el maquillador, prepara pròtesis a fi de deformar l'aparença de l'actor. Per a això, se serveix de materials com làtex o silicona i dissenya altres articles com perruques o barbes postisses.

Pràctica Pivot Animator

Per veure el vídeo, feu clic aquí.

El monomite

A la narratologia i la mitologia comparada, el monomite, o el viatge de l'heroi, és el model comú d'una àmplia categoria de contes que impliquen un heroi que va a una aventura, i en una crisi decisiva guanya una victòria, per després tornar a casa canviat o transformat.

El concepte va ser introduït per Joseph Campbell en L'heroi de les mil cares (1949). Campbell i altres estudiosos, com Erich Neumann, descriuen relats de Gautama Buda, Moisès i Crist en termes de monomite. Els crítics argumenten que el concepte és massa ampli o general per ser de molta utilitat en la mitologia comparada. Altres diuen que el viatge de l'heroi és només una part de la monomite. 

Les fases del monomite, fins a disset en l'obra de Campbell L'heroi de les mil cares, es poden agrupar de dues formes diferents: la primera agafa l'esquema de la narrativa canònica: introducció, nus i desenllaç, que equivalen a la sortida, el viatge i el retorn; una altra el divideix en cinc grans etapes: crida a l'aventura, proves iniciàtiques, objectiu (inicial o final) que suposa un canvi en la personalitat del protagonista, retorn o segones proves camí d'un altra fita i arribada a la llar i recepció de la seva comunitat.

Les fases

La sortida

• La crida a l'aventura: L'heroi parteix d'una situació mundana de normalitat en la que de sobte li arriba una informació que actua en la seva ment com una crida cap al que és desconegut.

• El rebuig de la crida: Sovint, quan es dóna la crida, el futur heroi es nega en principi a prestar-li atenció. Això pot ser pel seu sentit del deure o obligació, per la por, la inseguretat, un sentiment de debilitat, o qualsevol de les possibles raons que actuen per mantenir la persona en les seves circumstàncies normals.

• L'ajuda sobrenatural: Una vegada que l'heroi s'ha compromès en la recerca, conscient o inconscientment, apareix un guia o ajudant màgic, o se li revela entre les persones conegudes. Sovint, aquest tutor sobrenatural presentarà a l'heroi un o diversos talismans o artefactes que l'ajudaran més endavant en la recerca.

• El creuament del primer llindar: Aquest és el punt en el qual la persona ingressa en realitat en el camp de l'aventura, deixant enrere les fronteres conegudes del seu món i aventurant-se en un terreny desconegut i perillós on no es coneixen regles ni limitacions.

• El ventre de la balena: El ventre de la balena representa la separació final del jo i del món coneguts per part de l'heroi. En participar en aquesta etapa, la persona mostra disposició a sotmetre's a una metamorfosi.

La iniciació

• Les diferents proves: Aquí es tracta de les proves, gestes o difícils tasques a què la persona ha de sotmetre's a l'iniciar la transformació. Sovint, la persona fracassa en una o més d'aquestes proves, que solen aparèixer en grups de tres.

• La trobada amb la deessa: Aquest és el moment en què la persona experimenta un amor que té el poder i la importància del que és totpoderós, inabastable, l'amor incondicional que un nen afortunat pot experimentar per la seva mare. Aquest és un pas molt important en el procés i amb freqüència està representat per la persona que troba la persona pel que ell o ella experimenta un amor més autèntic.

• La dona com a temptadora: En aquest pas, l'heroi s'enfronta a les temptacions, sovint de naturalesa física o plaent, que poden portar-lo a ell o a ella (la temptació no necessàriament ha de ser representada per una dona) a abandonar o apartar-se de la seva missió. La dona és una metàfora de les temptacions físiques o materials de la vida, ja que l'heroi o cavaller sovint és temptat per la luxúria en el seu camí espiritual.

• L'expiació amb el pare: En aquesta etapa, la persona ha d'enfrontar-se i ser iniciada davant allò que ostenta el màxim poder en la seva vida. En molts mites i històries és el pare, o una figura paterna, el que posseeix el poder sobre la vida i la mort. Aquest és el punt central del viatge. Tots els passos anteriors han conduït a aquest lloc, i tots els que segueixen a continuació s'allunyaran d'ell. Encara que aquest pas es simbolitza amb més freqüència per la trobada amb una entitat masculina, no té per què ser un home, sinó només algú o alguna cosa amb un gran poder.

• L'apoteosi: Es tracta d'un període de descans, pau i plenitud previ al començament del retorn de l'heroi.

• El do final: La benedicció o do definitiu és l'assoliment de l'objectiu de la missió.

El retorn

• La negativa a tornar: Després de trobar la felicitat i la il·luminació en l'altre món, l'heroi refusa tornar al món ordinari a atorgar el do adquirit als seus semblants.

• El vol màgic: De vegades, l'heroi ha d'escapar amb el do, si es tracta d'alguna cosa que els déus han guardat gelosament. La tornada pot resultar tan aventurer i perillós com ho va ser el viatge.

• El rescat de l'exterior: Igual que l'heroi pot necessitar guies i assistents per embarcar-se en la recerca, moltes vegades ell o ella ha de tenir guies i salvadors de gran poder que el condueixin de tornada a la vida quotidiana, especialment si la persona ha estat ferida o afeblida per la experiència.

• El creuament del llindar de retorn: El sentit del retorn és la conservació de la saviesa adquirida en la recerca, la incorporació d'aquesta saviesa en una vida humana, i després trobar la manera de compartir-la amb la resta del món.

• El mestre dels dos mons: Aquest pas sol ser representat per un heroi transcendental com Jesús o Gautama Buda. Per a un heroi humà, pot significar l'assoliment d'un equilibri entre allò material i espiritual. L'heroi ha arribat a sentir-se còmode i competent tant en el món interior com a l'exterior.

• La llibertat per viure: El domini condueix a la llibertat de la por a la mort, que al seu torn és la llibertat de viure. Això es refereix a vegades com viure el moment, sense anticipar el futur, ni lamentar el passat.

Algunes obres populars que han seguit aquesta plantilla són Alícia al País de les Meravelles de Lewis Carroll, Jane Eyre de Charlotte Brönte, El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger, Moby Dick d'Herman Melville... i a les seves pel·lícules. També és aplicable a Star Wars, entre d'altres. 

Última pràctica de còmic