Cinema fantàstic

És un gènere de pel·lícules que tenen un fort component fantàstic; és a dir, coses que no existeixen a la vida real. També es poden encabir les pel·lícules de terror en aquest gènere, tot i que tenen el seu propi gènere. 

Les fantasmagòries es feien amb flames, fum i miralls que projectaven la imatge d’algú a les bambolines en el fum de l’escenari perquè semblés un esperit.

Les primeres manifestacions de fantasia són dels germans Melière (gent gegant, persones petites canviant d’escala…) a finals del segle XIX. En la literatura la fantasia ja existia (Zeus, contes clàssics).

Arguments típics 

• Mites, llegendes, contes.
• El monomite. 
• Tendirà cap a l’aventura: Un viatge. 
• Superar proves. 
• Anar a fer una missió: la recerca. L’objectiu és un final èpic. 

El Señor de los anillos

Personatges típics 

• Déus, monstres. 
• L’heroi. 
• Un savi. 
• Acompanyants (side kick). 
• L’enemic. 

Localitzacions 

• Mons fantàstics/llocs que no existeixen/mons inventats. És igual si no quadra, no cal estar molt argumentat. 
• Qualsevol localització és aceptable. 

Ambientació 

No cal que siguin coherents amb la resta del món, només dins del món de la historia. S’ha d’anar definint què hi ha i què no hi ha. No sabràs el què hi ha/no hi ha fins que no s’anomeni a la història. 

No cal definir-la des de ben principi. 

Recursos 

Hellboy

• Efectes especials: Implica molts decorats, efectes especials pràctics, 3D, vestuari molt treballat, pròtesis de látex, miniatures. 

• Els decorats: no hi ha res que et transporti més a un altre món que l’entorn. S’han de treballar. 

Subgèneres 

• La ciencia ficció té una vessant científica, són històries que tenen possibilitat d’ocórrer. Es podría incloure la ciencia ficció dins de la fantasia. 
• El cinema de terror té elements fantàstics (si l’assassí és un boig o algú creïble passa a ser un thriller). Els fantasmes, la gent morta, etc. Es podria considerar fantasia. La diferencia entre el cinema fantàstic i el de terror és si fa por o no fa por.

Cinema dramàtic

Té el seu origen en la cultura i el teatre grec, el drama era el gènere entre la tragèdia i la comèdia. Es diferencia de la comèdia perquè busca la catarsi, el sentit més tràgic de la vida. 

El més important en aquest gènere són els sentiments, els problemes de la vida. Ens mostra conflictes entre persones, relacions complicades, passions, desenganys sentimentals. Busca crear commoció en el públic, fer-lo partícep dels problemes d'altra gent. Aquí s'inclou el cinema romàntic. 

Arguments

• Triangles amorosos, desenganys amorosos, amors no correspostos, amors impossibles, amor etern.
• Problemes vitals: la mort d'algú.
• Fracàs a l'hora de muntar un negoci, una família, solucionar un problema.
• Situacions desesperades de la vida: situacions bèl·liques, malalties, disputes familiars.

Personatges

Azul

• En gran part són femenins.
• Persona torturada pel seu passat.
• Parelles.
• Adolescents incompresos.
• Famílies disfuncionals.
• Personatge fort/veterà que ja ha passat per allò.
• Personatges dominants, inflexibles, cruels.

Localitzacions

Contemporànies al temps de la pel·lícula.

• Cases privades, la llar.
• Jutjats.

Ambientació

Ambientades en el moment en què es fa, a més de reduir costos ajuda a que la gent s'identifiqui.

Lo que el viento se llevó

Recursos

• Desenvolupament dels personatges en el guió. Es necessiten bons actors.
• Caracterització dels personatges: ha de semblar el personatge i no l'actor.
• La BSO és molt important.
• La història ha de ser creïble i verosímil.
• En el drama no se solen incloure elements fantàstics o de ciència ficció.

Subgèneres

• Cinema romàntic on les coses no han d'anar tan malament.

Comèdia dramàtica (tragicomèdia): moments de riure combinats amb moments de plorar.

Cinema d'animació

Són produccions audiovisuals on l'història s'explica mitjançant dibuixos, alguna tècnica d'animació, stop motion, titelles, CGI per ordinador, i no amb actors reals.

Arguments

Són arguments senxills perquè estan dirigits a un públic infantil. En les pel·lícules més llargues es tendeix a l'aventura i a l'acció, perquè es necessita un argument més elaborat. Es fa molt poca animació només per adults, perquè no interessa limitar l'audiència.

Mai trobarem el monomite sencer. Al Japó hi ha més cultura per a adults, l'anime, i poden ser d'acció, aventures, etc.

Personatges

Són adequats al relat, no hi ha personatges típics perquè depenen de la història, tot i que com que el públic és infantil tendeixen a exagerar les característiques infantils dels personatges (cap i ulls grossos). Hi haurà personatges dolents, bons, etcètera.

La princesa Mononoke

Localitzacions

Són les que corresponen a l'ambientació de la història. 

Ambientació

Blancaneus

• Disney va utilitzar molts contes infantils per les seves pel·lícules. Se solen utilitzar contes per les pel·lícules per nens. 
• No es buscarà un entorn hostil si és una pel·lícula per nens.
• Depèn molt de la història. També hi ha pel·lícules de doble lectura, que són tant per nens com per adults.

Recursos

• 1. Coincideixen amb les tècniques emprades:

-Dibuix clàssic.

-Stop motion.

-CGI.

• 2. El guió depèn del públic al qual es dirigeix:

-Si és per nens, serà una naracció poc clara, sense una història definida.

-Si és per adults, serà més treballat i tindrà un desenvolupament-nus-desenllaç. Els dibuixos són més artístics, i el guió està treballat perquè els adults són crítics.

• 3. Es clonen coses pel públic infantil, són històries similars.

• 4. Un cop tens les animacions fetes, pots guardar-les i utilitzar-les més endavant per clonar personatges.

• 5. Agafen l'estètica del còmic per fer-ne una pel·lícula (Sincity).

Subgèneres

• Per adults.

• Per nens.

Anime: Animació japonesa.

Cinema d'aventures

És un gènere cinematogràfic en què les històries estan basades en el monomite. Hi ha un heroi que ha de passar unes proves, hi ha una lluita entre el bé i el mal. Surten viatges fabulosos, retorns inesperats, missions impossibles.

Les primeres pel·lícules es deien De capa y espada. Pimpinela escarlata (1934) va ser una de les primeres pel·lícules. Després hi havia pirates, exploradors, més tard venen histories del desert, llocs prohibits... Més endavant es van repetint gèneres.

La Pimpinela Escarla

Arguments típics

• Monomite.
• Recerca del tresor/salvar algú.
• Aparició d'un element benefactor.
• Un viatge que comença d'una manera i per x circumstàncies acaba d'una altra manera. 

Personatges

• L'heroi/ïna.
• Moltes pel·lícules dels anys 80 eren nens als que els succeïen coses extraordinàries.
• L'enemic/un dolent molt dolent que pot ser hàbil o tenir un pla per dominar el món. 

La diferència entre acció i aventures és que el cinema d'acció es caracteritza per tenir tirs, persecucions i combats.

• Acompanyant: Gos, nen. El poden segrestar, però no el solen matar.
• La noia.
• Savi/mentor.

Localitzacions

• Llocs exòtics, llocs extrems: selva, coves, desert, penya-segats, runes...
• L'objectiu final és un castell/mansió on viu el dolent.
• A les pel·lícules de pirates les localitzacions solen ser al mar, a vaixells, a ports...

La búsqueda

Ambientació

• Ha d'intentar ser acurada, però no cal que sigui històrica. Simplement s'ha de ser coherent.
• Els bons són molt bons i els dolents molt dolents.

Recursos

• Moments de tranquil·litat (investigació) amb moments d'acció, però els diàlegs estan per sobre l'acció.
• La trama ha d'estar ben desenvolupada: segueix el monomite.
• Poden ser personatges plans excepte el protagonista, que serà l'heroi.
• No calen efectes especials.
• Decorats treballats per donar ambientació.

Subgèneres

1. Capa i espasa.

        2.  Pirates, arqueòlegs i exploradors.

Cinema negre

És un gènere cinematogràfic basat en criminals on el més important és el suspens. Comença als anys 30, amb totes les bandes de gàngsters, la llei seca, els criminals...

Arguments típics

Tesis

• Assassinats (com s'organitza, el policia que intenta descobrir com ha passat, assassinar a algú des del punt de vista dels criminals...).
• Un robatori, tràfic de drogues.
• La investigació des del punt de vista dels policies, intentar atrapar el lladre, descobrir l'assassí.

Personatges típics

• Gàngsters (presidiaris, ex-presidiaris, el cap de la màfica, el pistoler...).
• Policies.
• El protagonista sol ser un policia, un detectiu privat, un gàngster.
• Les noies dels policies o dels gàngsters.
• Protagonistes masculins psicòpates, espies, detectius...

Localitzacions

• Ciutats.
• Llocs de nit.
• Barris baixos.
• Un pis normal però amb habitacions secretes.
• Un polígon industrial abandonat.
• Presons.
• Comissaries.
• Fàbriques abandonades on la gent es droga.
• Llocs sòrdids. 

Ambientació

• Pistoles.
• Drogues.
• Bandes.
• Ambient delictiu.
• Ambient carcelari.
• De nit, penombra, aigua de pluja.
• Sang (tot i que no és el que predomina).



Pulp Fiction

• Pistes.

Recursos

• Mesclar flashbacks i flashforwards.
• Muntatges discontinus.
• Coses que creïn caos.
• Plans curts, perquè expliquen els sentiments de la gent.
• Suspens: es necessita un bon guió per mantenir la línia argumental.
• Vestimenta de colors foscos.
• Pluja artificial.
• Càmera en mà.

Subgèneres

• Policiaca.
• Gàngsters.
• Assassinat.
• D'espies.
• Carcelari.

Cinema d'acció

És un gènere cinematogràfic on el protagonista intenta fer alguna cosa i li posen problemes. La solució d'aquests problemes és a través de violència (lluita, tirs...), persecucions, acrobàcies... Que posaran la vida del protagonista en perill.

Solen tenir un ritme ràpid, amb petites escenes de descans entre les d'acció.

Arguments

• Salvar a algú, recuperar alguna cosa.
• El monomite. 
• Aparició d'un element benefactor.
• La venjança.

Personatges

Die hard

• Heroi: La gran majoria són nois. Són musculats, tenen habilitats físiques treballades, són intel·ligents, líders i no solen complir les regles. Està molt motivat, té molta força de voluntat. 
• Un enemic: Exageradament dolent. Subestimen l'heroi i tenen ajudants incompetents. 
• La noia a la que han de salvar/matar. És un personatge passiu.
• Company còmic. per baixar la tensió hi ha un personatge que acompanya el protagonista i resulta còmic. 
• Testimoni que han de protegir. 
• Cap/Personatge misteriós que dóna la missió.
• Els sicaris (perden i moren en mans de l'heroi). 

Localitzacions

• Ciutats estranyes, exòtiques. Nova York és el decorat més cosmopolita.
• Edificis amb llocs per amagar-se.
• Carreteres/autopistes per fer persecucions.
• Carrers de ciutat. 
• Llocs extrems (neu, sota del mar, al desert, en un avió que s'estrellarà...).

Ambientació

• Són pel·lícules amb ambientació actual (contemporània).
• Armes i cotxes (s'han de pagar drets per treure-les a les pel·lícules).
• Ambientació mafiosa: Món criminal, espies, terrorisme, món policial.

Recursos

Die hard

• Explosions i tiroteigs.
• Sang falsa.
• Pocs efectes especials (no cal un excés de maquillatge o chromes).
• Tràvellings de seguiment, càmeres en helicòpters.
• Plans curts i muntatges ràpids.
• Càmera d'espatlles per donar sensació de caos.
• Muntatge altern per les escenes de persecució o de lluita.
• No hi ha misteri ni gaire investigació.

Subgèneres

No hi ha subgèneres definits.

Treball d'stop motion

Aquí presentem el nostre treball d'stop motion que hem estat duent a terme aquest tercer trimestre. Degut a l'absència de trípode, algunes escenes han quedat poc estables.

Aquí el link al nostre guió literari i aquí al nostre guió tècnic.