Tendències fotogràfiques actuals

Selfie

El selfie és una autofoto que es penja en una xarxa social. Es tracta d'una tendència que va començar al 2002 a Austràlia en un bloc, però l'autofoto o autorretrat com la coneixem ara té segles d'història. Hi ha hagut fotògrafs que s'han pres fotografies a ells mateixos, i els pintors també es feien autorretrats.

Font: blog.oxforddictionaries.com

Usie

Es tracta d'una autofoto en la que enlloc d'una persona n'apareixen diverses. 

Com es fa un Usie. 
Font: dictionaryblog.cambridge.org

Recreació de fotografies de la infància

Es tracta d'una fotografia en la qual s'intenta reproduir una imatge de la infància, per fer notar el pas del temps. Se solen utilitzar els mateixos elements i la mateixa roba.

Font: www.recreoviral.com

Spotting

L'spotting és l'observació i el registre d'avions, vaixells, trens i / o automòbils en mode fotogràfic. Els spotters són les persones que desenvolupen aquesta afició. Dit d'una altra manera, el spotter és un apassionat de l'aviació i l'aeronàutica, dels vaixells, els trens, l'automoció, etc.

Font: www.nycaviation.com
Owling

Excèntrica moda de col·locar-se a la gatzoneta en qualsevol lloc, simulant a un mussol, d'aquí la paraula owling, que en anglès es refereix al nom de l'au.

Margherita Stancati/The Wall Street Journal

Font: blogs.wsj.com

Horsemaning

S'ha de prendre la fotografia entre dues persones: Una posa amb el cap amagat, i l'altre mostra només el cap.

BuzzFeed Staff members
Font: http://knowyourmeme.com/memes/horsemaning

Skywalking

Consisteix en prendre fotografies des de grans altures com ponts, gratacels i torres de llum. Els intrèpids fotògrafs trien qualsevol alçada que pugui significar un repte per obtenir imatges realment increïbles.

Alexander Remnev

iPhoneografia

És la pràctica de fer fotografies professionals amb el telèfon mòbil.

Font: http://www.iphoneografia.it/?p=2191 

POV (Point of view)

Consisteix en fer imatges en que el protagonista d'aquestes sigui l'espectador. La fotografia mostra una acció o un esdeveniment des dels ulls d'algú.

Font: http://www.australiangeographic.com.au/photography/photography-tips/2014/04/photography-tips-point-of-view-composition

Lomografia

És un moviment basat en la utilització de les càmeres analògiques tradicionals, basat en el gust retro. En aquestes fotografies la sobresaturació no és un defecte, sinó una característica que fa més especial la imatge. El nom del moviment prové de les càmeres LOMO.

Font: http://ohmycool.com/blog/fotografia/que-es-la-lomografia/

Meme

Premis de fotografia Sony Awards 2016

Nader Saadallah, 2n lloc en els Premis Egipcis Nacionals

Premis Sony World de fotografia del 2016

He escollit aquesta fotografia perquè m'ha agradat el contrast de colors, i m'ha recordat a l'època de faraons i esclaus amb tota la gent pujant duent els cabassos. Crec que és una imatge molt evocadora i que recorda al passat.

Sam Delaware, Premi fotògraf jove de l'any, secció retrats
Premis Sony World de fotografia del 2016

M'ha agradat molt la imatge per la melancolia que transmet. M'agrada en especial el fons negre, perquè dóna més èmfasi a la figura de la noia. A més, m'ha recordat a la pintura de La noia de la perla, de Vermeer de Delft. M'agraden especialment els retrats d'aquest estil, poden transmetre molt en una sola imatge.

Ivan Kavaldzhiev, guanyador del premi nacional de Bulgària

Premis de fotografia Sony World 2016

M'agrada molt aquesta fotografia pel contrast de colors. Em fa pensar en la puresa de la neu i la sang. És una imatge que em transmet tranquil·litat i silenci. És inspiradora.

Simona Smrckova, tercer lloc en els premis nacionals de la República Txeca.

Premis de fotografia Sony World 2016.

He escollit aquesta fotografia perquè han captat la màgia del teatre a la perfecció. Mescla la llum i els colors del teatre amb la figura de l'actor en l'aire. És una imatge hipnòtica.

Arnfinn Johansen, guanyador en els premis nacionals de Noruega.
Premis de fotografia Sony World 2016.

M'agraden els colors de la fotografia i el paisatge. M'agrada la figura negra dels animals i els colors del cel. És una imatge molt maca presa en el moment del capvespre adequat per aconseguir uns colors tan bonics.

Segona presentació

Un any més, tornem a començar amb el curs de Cultura Audiovisual. Ara ja estic a 2n de Batxillerat, després d'haver superat el curs de l'any passat.

Cinema fantàstic

És un gènere de pel·lícules que tenen un fort component fantàstic; és a dir, coses que no existeixen a la vida real. També es poden encabir les pel·lícules de terror en aquest gènere, tot i que tenen el seu propi gènere. 

Les fantasmagòries es feien amb flames, fum i miralls que projectaven la imatge d’algú a les bambolines en el fum de l’escenari perquè semblés un esperit.

Les primeres manifestacions de fantasia són dels germans Melière (gent gegant, persones petites canviant d’escala…) a finals del segle XIX. En la literatura la fantasia ja existia (Zeus, contes clàssics).

Arguments típics 

• Mites, llegendes, contes.
• El monomite. 
• Tendirà cap a l’aventura: Un viatge. 
• Superar proves. 
• Anar a fer una missió: la recerca. L’objectiu és un final èpic. 

El Señor de los anillos

Personatges típics 

• Déus, monstres. 
• L’heroi. 
• Un savi. 
• Acompanyants (side kick). 
• L’enemic. 

Localitzacions 

• Mons fantàstics/llocs que no existeixen/mons inventats. És igual si no quadra, no cal estar molt argumentat. 
• Qualsevol localització és aceptable. 

Ambientació 

No cal que siguin coherents amb la resta del món, només dins del món de la historia. S’ha d’anar definint què hi ha i què no hi ha. No sabràs el què hi ha/no hi ha fins que no s’anomeni a la història. 

No cal definir-la des de ben principi. 

Recursos 

Hellboy

• Efectes especials: Implica molts decorats, efectes especials pràctics, 3D, vestuari molt treballat, pròtesis de látex, miniatures. 

• Els decorats: no hi ha res que et transporti més a un altre món que l’entorn. S’han de treballar. 

Subgèneres 

• La ciencia ficció té una vessant científica, són històries que tenen possibilitat d’ocórrer. Es podría incloure la ciencia ficció dins de la fantasia. 
• El cinema de terror té elements fantàstics (si l’assassí és un boig o algú creïble passa a ser un thriller). Els fantasmes, la gent morta, etc. Es podria considerar fantasia. La diferencia entre el cinema fantàstic i el de terror és si fa por o no fa por.

Cinema dramàtic

Té el seu origen en la cultura i el teatre grec, el drama era el gènere entre la tragèdia i la comèdia. Es diferencia de la comèdia perquè busca la catarsi, el sentit més tràgic de la vida. 

El més important en aquest gènere són els sentiments, els problemes de la vida. Ens mostra conflictes entre persones, relacions complicades, passions, desenganys sentimentals. Busca crear commoció en el públic, fer-lo partícep dels problemes d'altra gent. Aquí s'inclou el cinema romàntic. 

Arguments

• Triangles amorosos, desenganys amorosos, amors no correspostos, amors impossibles, amor etern.
• Problemes vitals: la mort d'algú.
• Fracàs a l'hora de muntar un negoci, una família, solucionar un problema.
• Situacions desesperades de la vida: situacions bèl·liques, malalties, disputes familiars.

Personatges

Azul

• En gran part són femenins.
• Persona torturada pel seu passat.
• Parelles.
• Adolescents incompresos.
• Famílies disfuncionals.
• Personatge fort/veterà que ja ha passat per allò.
• Personatges dominants, inflexibles, cruels.

Localitzacions

Contemporànies al temps de la pel·lícula.

• Cases privades, la llar.
• Jutjats.

Ambientació

Ambientades en el moment en què es fa, a més de reduir costos ajuda a que la gent s'identifiqui.

Lo que el viento se llevó

Recursos

• Desenvolupament dels personatges en el guió. Es necessiten bons actors.
• Caracterització dels personatges: ha de semblar el personatge i no l'actor.
• La BSO és molt important.
• La història ha de ser creïble i verosímil.
• En el drama no se solen incloure elements fantàstics o de ciència ficció.

Subgèneres

• Cinema romàntic on les coses no han d'anar tan malament.

Comèdia dramàtica (tragicomèdia): moments de riure combinats amb moments de plorar.

Cinema d'animació

Són produccions audiovisuals on l'història s'explica mitjançant dibuixos, alguna tècnica d'animació, stop motion, titelles, CGI per ordinador, i no amb actors reals.

Arguments

Són arguments senxills perquè estan dirigits a un públic infantil. En les pel·lícules més llargues es tendeix a l'aventura i a l'acció, perquè es necessita un argument més elaborat. Es fa molt poca animació només per adults, perquè no interessa limitar l'audiència.

Mai trobarem el monomite sencer. Al Japó hi ha més cultura per a adults, l'anime, i poden ser d'acció, aventures, etc.

Personatges

Són adequats al relat, no hi ha personatges típics perquè depenen de la història, tot i que com que el públic és infantil tendeixen a exagerar les característiques infantils dels personatges (cap i ulls grossos). Hi haurà personatges dolents, bons, etcètera.

La princesa Mononoke

Localitzacions

Són les que corresponen a l'ambientació de la història. 

Ambientació

Blancaneus

• Disney va utilitzar molts contes infantils per les seves pel·lícules. Se solen utilitzar contes per les pel·lícules per nens. 
• No es buscarà un entorn hostil si és una pel·lícula per nens.
• Depèn molt de la història. També hi ha pel·lícules de doble lectura, que són tant per nens com per adults.

Recursos

• 1. Coincideixen amb les tècniques emprades:

-Dibuix clàssic.

-Stop motion.

-CGI.

• 2. El guió depèn del públic al qual es dirigeix:

-Si és per nens, serà una naracció poc clara, sense una història definida.

-Si és per adults, serà més treballat i tindrà un desenvolupament-nus-desenllaç. Els dibuixos són més artístics, i el guió està treballat perquè els adults són crítics.

• 3. Es clonen coses pel públic infantil, són històries similars.

• 4. Un cop tens les animacions fetes, pots guardar-les i utilitzar-les més endavant per clonar personatges.

• 5. Agafen l'estètica del còmic per fer-ne una pel·lícula (Sincity).

Subgèneres

• Per adults.

• Per nens.

Anime: Animació japonesa.