És un gènere de pel·lícules que tenen un fort component fantàstic; és a dir, coses que no existeixen a la vida real. També es poden encabir les pel·lícules de terror en aquest gènere, tot i que tenen el seu propi gènere.
Les fantasmagòries es feien amb flames, fum i miralls que projectaven la imatge d’algú a les bambolines en el fum de l’escenari perquè semblés un esperit.
Les primeres manifestacions de fantasia són dels germans Melière (gent gegant, persones petites canviant d’escala…) a finals del segle XIX. En la literatura la fantasia ja existia (Zeus, contes clàssics).
Arguments típics
- Mites, llegendes, contes.
- El monomite.
- Tendirà cap a l’aventura: Un viatge.
- Superar proves.
- Anar a fer una missió: la recerca. L’objectiu és un final èpic.
 |
| El Señor de los anillos |
- Déus, monstres.
- L’heroi.
- Un savi.
- Acompanyants (side kick).
- L’enemic.
Localitzacions
- Mons fantàstics/llocs que no existeixen/mons inventats. És igual si no quadra, no cal estar molt argumentat.
- Qualsevol localització és aceptable.
Ambientació
No cal que siguin coherents amb la resta del món, només dins del món de la historia. S’ha d’anar definint què hi ha i què no hi ha. No sabràs el què hi ha/no hi ha fins que no s’anomeni a la història.
No cal definir-la des de ben principi.
Recursos
 |
| Hellboy |
- Efectes especials: Implica molts decorats, efectes especials pràctics, 3D, vestuari molt treballat, pròtesis de látex, miniatures.
- Els decorats: no hi ha res que et transporti més a un altre món que l’entorn. S’han de treballar.
Subgèneres
- La ciencia ficció té una vessant científica, són històries que tenen possibilitat d’ocórrer. Es podría incloure la ciencia ficció dins de la fantasia.
- El cinema de terror té elements fantàstics (si l’assassí és un boig o algú creïble passa a ser un thriller). Els fantasmes, la gent morta, etc. Es podria considerar fantasia. La diferencia entre el cinema fantàstic i el de terror és si fa por o no fa por.
