Gèneres cinematogràfics: Cinema bèl·lic

És un mig entre el cinema d'aventures, l'històric, d'acció, drama... La línia principal, però, és la guerra.

Aquest gènere va sorgir en temps de la II Guerra Mundial, i durant el temps de la guerra de Corea, de Vietnam, la guerra d'Irak i posteriorment.

Les trames típiques del cinema bèl·lic són La missió (Salvar al soldado Ryan), La resistència (una França ocupada pels nazis, resistència a un camp de concentració...).

El último tren a Auschwitz. Trama de La resistència.

Salvar al soldado Ryan. Argument de La missió. 

Els personatges típics són:

• El general/Cap militar: Ës carismàtic, dur, poc humà... Sol ser el protagonista.
• El sergent instructor: Té un rang mig, pot fer el bé o el mal.
• El recluta innocent: En les pel·lícules probèl·liques morirà, en les antibèl·liques es preguntarà per què hi és i què fa allà.
• L'enemic: No cal que sigui algú, però ha de ser dolent.

Recursos: 

1. S'ha de cuidar el vestuari.
2. Armes de foc falses.
3. Utilitzen eines i instruments vells i antics que els ha sobrat al govern.

Els especialistes han de cuidar els detalls històrics i l'ambientació. Es graven a l'exterior o bé amb decorats que simulen els exteriors. 

a nivell de muntatge, s'utilitzen PG i escenes llargues. Si volen ensenyar el caos s'utilitzen plans i talls curts, càmeres a l'espatlla...

La BSO sol ser èpica (s'utilitzen trompetes, tambors...).

Subgèneres

Hi ha dos enfocaments: un, a favor de la guerra (probèl·liques) i en contra de la guerra (antibèl·liques).

Les pel·lícules probèl·liques estan a favor de la guerra i presenten els soldats com a herois. Ensenyen tot l'arsenal i l'exèrcit, en presumeixen. Donen a entendre que la guerra no és tan dolenta, es mostra molt bé quins són els bons i els dolents; es justifiquen les seves accions. Un exemple seria Los doce del patíbulo, Rambo, El sargento de hierro...




Les pel·lícules antibèl·liques es posen al punt de vista de les víctimes, de les persones que no volen estar a la guerra. T'enganxes emocionalment al personatge perquè es mori i es mostri la crueltat de la guerra; no hi ha bons ni dolents, tots són bons o dolents a la seva manera. Aquest tipus de pel·lícules mostren com la guerra canvia o empitjora la gent, es mostren les víctimes innocents... Per exemple, La llista d'Schlinder, El último tren a Auschwitz...